11.
descarriar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: desviar] v tr 1 [descaminar] descaminar, desviar, desencaminar. 2 [una res del ganado] apartar, separar. 3 fig desencaminar, desencarrilar. v pron 4 [perderse] esgarriar-se. 5 fig [apartarse del recto camino] esgarriar-se, desencaminar-se, desencarrilar-se. [...]
|
12.
desaviar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [Se conjuga como: desviar] 1 p fr [desviar] descaminar, desviar. 2 [desproveer] desproveir. [...]
v tr [Se conjuga como: desviar] 1 p fr [desviar] descaminar, desviar. 2 [desproveer] desproveir. |
13.
extraviar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [descaminar] extraviar. 2 fig [desencaminar] extraviar, descaminar, desencaminar, desviar, torcer. Les males lectures l'han extraviat, las malas lecturas le han extraviado. v pron 3 extraviarse. 4 fig extraviarse, descaminarse, desencaminarse, desviarse, torcerse. 5 [perdre's una cosa [...]
|
14.
malencaminar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr desencaminar, descaminar. [...]
|
15.
desencaminar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 descaminar, fer perdre el camí a algú, en sentit material. Per contra, desencaminar es diu en sentit moral. malencaminar, encaminar malament algú. desencarrilar(≠ descarrilar) foraviar descarrerar extraviar, fer sortir del camí, esp. del camí de la virtut. torçar (algú) del camí dret Cp [...]
|
16.
encaminar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
llançar un cavall devers un indret, encaminar-s'hi a cavall. Ant. Descaminar (en sentit propi). Desencaminar (en sentit fig.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|