Resultats de la cerca frase exacta: 9

Diccionari de la llengua catalana
1. peó
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
requereix saber un ofici. peó de camins Obrer que treballa en el manteniment i la reparació de les vies fèrries, de les carreteres i de les instal·lacions annexes. Manobre. [...]
2. camí-raler
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peó de camins. [...]
3. caminaire
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peó de camins. [...]
4. daliner dalinera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mariner o peó que en dalinar o sirgar va davant de tots. [...]
5. servent 2 serventa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona dedicada al servei domèstic. En els exèrcits medievals, peó. servent dels servents de Déu Títol emprat normalment pel papa per a encapçalar els seus documents. [...]
6. gambit
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura d'una partida d'escacs en què el primer jugador lliura voluntàriament un peó o una altra peça, per tal d'aconseguir un avantatge de posició. [...]
7. terrelló terrellona
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jornaler de la terra, especialment l'obrer ocupat a traginar terra. Peó de camins. a terrelló Per prestació personal en la reconstrucció de camins. Han fet les obres a terrelló. Cabàs petit utilitzat per a traginar terra. Pa de terra que fa de guarda-rodes. [...]
8. dama 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
concurs de bellesa. dama de companyia Senyora de companyia. En certs jocs, una peça o una figura determinada. En la baralla de cartes francesa, figura intermèdia entre la sota i el rei. En el joc d'escacs, reina. En el joc de dames, peó que, havent avançat fins a la darrera [...]
9. prendre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar (alguna cosa d'altri), sovint contra la voluntat d'aquest, amb una certa violència. Prendre una ciutat a l'enemic. M'ha pres la sota amb l'as. M'ha pres la reina amb un peó. Li han pres el rellotge. M'ha pres el mocador de la butxaca. Li han pres el seti, el lloc. Li van prendre [...]