Un membre, perdre les forces. Em sentia vanejar les cames. Mostrar vanitat. [...]

Acció d'ostentar. Exhibició, feta amb afectació, de quelcom que afalaga la vanitat.  [...]

Brut de merda. Que té moltes pretensions, molta vanitat. De merda. Estava tip d'aquella feina merdosa.  [...]

Tractar d'afectar agradablement amb demostracions d'afecte, reverència, etc. Afectar d'una manera agradable. Una llum que afalaga la vista. Un so que afalaga l'orella. Les lloances dels seus adoradors l'afalaguen. Alimentar, encoratjar, en algú, (l'orgull, la vanitat, una passió [...]

Ésser superior en nombre, en força, en influència, en autoritat. En ell predomina la vanitat. Una música on predominen els violins i les violes. [...]

Ostentació artificiosa o per vanitat. fer ufana d'una cosa Gloriejar-se'n, fer-s'hi veure. Gran verdor i frondositat en les plantes. La ufana dels horts feia preveure una collita excel·lent. Aquesta planta semblava que s'havia de morir i mira com ha criat ufana. [...]

Banda de llana blanca que s'adaptava al voltant del cap amb dues cintes als costats, i era emblema d'inviolabilitat o signe de la dignitat sacerdotal. Cintes que pengen de la mitra. Mitra 2 1 . Presumpció, vanitat. Vestia i parlava amb ínfules de savi i de potentat. Què són [...]

cervell per les begudes alcohòliques. Excitació que torba l'esperit. Els fums de l'orgull. Vanitat, presumpció, altivesa. Tenir algú molts fums. Agafar fums. tenir fums d'una cosa Tenir-ne indicis. ni amb fums de sabatot De cap manera, ni emprant els recursos més [...]

f 1 [cualidad de vano] vanitat. 2 [orgullo] vanitat. 3 vanidad de vanidades vanitat de vanitats.  [...]

vanitat, inutilitat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]