FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llenqueta, estella, etc., despresa en part de la pell, d'una fusta, etc. Repeló. a repel A contrapel. venir una cosa a repel a algú Repugnar-li de fer-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca seca, estella, manat o pila de matèries combustibles que s'encén per fer claror, anar a calar foc, etc. Foguera. Construcció de material combustible, constituïda per ninots i escenes satíriques, que es crema en moltes places de València i d'altres poblacions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fusta resinosa del pi, que crema amb molta facilitat. Estella d'aquesta fusta emprada per a fer llum o per a encendre foc. teia de la discòrdia Algú o allò que suscita o atia discòrdies. Complexió, caràcter, d'una persona. El seu germà era d'una altra teia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura longitudinal més o menys pregona que es produeix a la terra, en un mur, en un cos dur. En aquella paret hi ha una esquerda que va de dalt a baix. En aquest càntir hi deu haver alguna esquerda: mira com vessa. Esquerdill . Estella llarga i prima. Tros de pedra. [...]