Resultats de la cerca bàsica: 2.457
|
171.
receptor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
químic o elèctric, en un missatge nerviós aferent, sensitiu o sensorial. Grup químic de la membrana cel·lular, immunològicament compatible i, per tant, capaç de combinar-se amb l'antigen. [...]
|
|
172.
encetar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure un primer tros (a una cosa intacta), començar-la a gastar. Aquesta llonganissa no és gaire bona: n'encetarem una altra. Encetar una qüestió. Pelar o irritar la pell (d'una part del cos). Aquestes sabates li enceten els peus. De tant mocar-me, se m'ha encetat el nas. [...]
|
|
173.
escotar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escollar (un vestit, una camisa, etc.), de manera que resti descoberta part del pit o de l'esquena. Aquest vestit, l'hauries d'escotar una mica més. La camisa no m'acabava d'agradar i l'he feta escotar. De tant dur-les, se li van escotar les sabates. Espitregar-se. [...]
escotar1
|
|
174.
orsa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planxa que algunes embarcacions de vela duen sota la carena, o al costat, per tal de no caure a sotavent i augmentar l'estabilitat. Orsapop . anar a l'orsa Una nau, navegar amb la proa, tant com és possible, contra el vent. anar a l'orsa Una cosa, anar malament. [...]
|
|
175.
comanar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encomanar, encarregar. Li va comanar la custòdia del fill. Posar-se sota la potestat o el domini d'un senyor major, tant d'una manera merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o bé per manament del príncep. Atorgar [...]
|
|
176.
fart 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha menjat fins a no poder més. Farts com estan, difícilment podran continuar la caminada. Satisfet d'una cosa fins a sentir-ne fàstic, cansat d'una cosa. Estar algú fart de plaers, de divertiments. Ja n'estic fart, de tant d'estudiar. Fartaner, fartanera. És un fart [...]
|
|
177.
objecte
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa material en tant que s'ofereix als nostres sentits. Les imatges dels objectes. Observar un objecte a distància. Cosa que s'ofereix al pensament, de la qual es pren coneixença. Objecte de meditació. Ha estat objecte de l'admiració de tothom. Matèria d'una [...]
|
|
178.
sort
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encadenament de successos considerat com a fortuït en tant que decideix la condició bona o dolenta escaiguda a cada persona. Això ho ha volgut la sort. Bon o mal èxit escaigut a una cosa. Vaig tenir la sort de trobar-lo. Atzar al qual hom confia la decisió d'alguna cosa [...]
|
|
179.
desullar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentir-se els ulls fatigats de tant mirar. [...]
|
|
180.
amoixar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, manyagueries. Sap tant d'amoixar-lo que en fa el que vol. [...]
|
escotar1
1 1 v. tr. [LC] Escollar (un vestit, una camisa, etc.), de manera que resti descoberta part del pit o de l'esquena. Aquest vestit, l'hauries d'escotar una mica més. La camisa no m'acabava d'agradar i l'he feta escotar.
1 2 v. intr. pron. [LC] De tant dur-les, se li van escotar les sabates.
2 v. intr. pron. [LC] Espitregar-se.