perjudicis que aquest retard us pugui ocasionar.
[...]
Confiant que ben aviat us sigui lliurada la mercaderia i demanant-vos una altra vegada disculpes per aquesta contrarietat, us saludo atentament.
Maria Vidal Rius
Cap del Servei de Vendes
Badalona, 29 de novembre de 2020
[...]
.
Alguna vegada es poden trobar quantitats amb més de dos decimals. Cal tenir en compte que en aquests casos aquests decimals no són cèntims; així, es pot escriure 23,04 euros i llegir vint-i-tres euros i quatre cèntims, però si s'escriu 35,1243 euros s'ha de llegir trenta-cinc coma u dos quatre tres euros.
[...]
Per raons estilístiques, es recomana desglossar les sigles quan apareixen per primera vegada en un text (ja sigui posant la sigla entre parèntesis al darrere de la denominació completa o bé posant la denominació completa entre parèntesis al darrere de la sigla). Per exemple:
Podeu posar-vos en [...]
Distingida senyora. És adequada per a comunicacions solemnes i de màxima consideració.
Senyor o Senyora. És la més general i a la vegada és respectuosa i atenta.
Benvolgut amic o Benvolguda amiga. És una salutació adequada per a situacions de franquesa i cordialitat.
En tots els casos és preferible triar [...]
A inici de text i a principi de paràgraf, cal començar a escriure amb majúscula inicial. Aquesta indicació afecta també altres elements dels escrits, com ara la data. Per exemple:
Aquests estudis aparegueren per primera vegada al
segle XIX.
Dijous, 24 de maig de 2012
També cal començar amb [...]
interpretació del contingut".
Seguint la mateixa Ordre citada i tenint en compte que cal facilitar la comprensió, quan calgui usar abreviatures o sigles en el text dels documents, la primera vegada que apareguin és convenient que vagin acompanyades de la denominació completa corresponent.
Pel que fa a la [...]
desplegament al costat de l'abreviació la primera vegada que apareix, explicant-ne el significat a peu de pàgina, fent una llista de les abreviacions al començament del document, etc.).
? En les obres tècniques i científiques, i en les publicacions que contenen un gran nombre d'abreviacions, és habitual [...]
retornada després de confrontar-la amb la seva còpia, que lliuro annexa perquè sigui inserida a les actuacions...» es considera necessària, tot i que es tracta d'una acció de tràmit. Sovint aquesta informació es repeteix en més d'un apartat i només hauria d'aparèixer una vegada. Pot figurar amb les dades [...]
Fitxa
5807/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la querella
Resposta
Definició
La querella és una acusació escrita, presentada davant el jutjat contra algú que hom fa reu d'un delicte que la persona agreujada demana que sigui castigat i perseguit.
Aquesta és una de les formes d'iniciar un procés penal.
Criteris generals de redacció
En la redacció d'aquest document cal tenir en compte les exigències generals de contingut establertes per la legislació vigent i la legislació específica aplicable a cada cas concret.
L'article 277 de la Llei d'enjudiciament criminal estableix els requisits de caràcter general per al cas de la querella, que són el fonament per a l'estructuració d'aquest document.
D'acord amb l'esmentat article, la querella s'ha de presentar sempre per mitjà d'un procurador o una procuradora amb poder bastant i subscrita per un lletrat o una lletrada, i ha de contenir la informació següent:
1r. El jutge o la jutgessa, o el tribunal davant el qual es presenta.
2n. El nom, els cognoms i el veïnatge de la persona querellant.
3r. El nom, els cognoms i el veïnatge de la persona querellada. En el cas que s'ignorin aquestes circumstàncies, cal designar la persona querellada per les dades que millor poguessin donar-la a conèixer.
4t. La relació circumstanciada del fet, amb expressió del lloc, de l'any, del mes, del dia i de l'hora en què va produir-se, si se sabien.
5è. L'expressió de les diligències que cal practicar per a la comprovació del fet.
6è. La petició que s'admeti la querella, es practiquin les diligències indicades en el número anterior, es detingui i s'empresoni la persona presumptament culpable o se li exigeixi la fiança de llibertat provisional, i s'ordeni l'embargament dels seus béns en la quantitat necessària en els casos que sigui procedent.
7è. La signatura de la persona querellant o la d'una altra persona a petició seva si no sabés o no pogués signar, quan el procurador o la procuradora no tingui poder especial per formular la querella.
Com a principi general, la redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa. Els fets, els fonaments de dret, les peticions i els altressís s'han de redactar de manera ordenada, clara i concisa, en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues.
Pel que fa al tractament personal, recomanem de fer servir la primera persona del singular per a l'emissor (la part querellant) i la tercera del singular per al receptor (el jutjat o la sala).
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la querella són els següents:
1. Destinació
D'acord amb l'article 272 de la Llei d'enjudiciament criminal, la querella s'ha de presentar davant el jutjat d'instrucció competent.
2. Dades del procurador o la procuradora i de l'advocat o l'advocada
En aquest apartat figuren el nom i els cognoms del procurador o la procuradora i de l'advocat o l'advocada i una fórmula per fer constar que el procurador o la procuradora tenen poders bastants per representar la part querellant.
L'expressió en nom i representació de que apareix sovint amb les dades del procurador o de la procuradora és reiterativa i, per tant, recomanem de substituir-la per una de les construccions següents:
en nom de
en representació de
procurador/procuradora de
La fórmula «l'escriptura de poder adjunta, que presento perquè em sigui retornada després de confrontar-la amb la seva còpia, que lliuro annexa perquè sigui inserida a les actuacions...» es considera necessària, tot i que es tracta d'una acció de tràmit. Sovint aquesta informació es repeteix en més d'un apartat i només hauria d'aparèixer una vegada. Pot figurar amb les dades del procurador o de la procuradora o en un altressí; l'avantatge que té situar aquesta informació en un altressí és que individualitza la petició.
3. Formulació de la querella
S'introdueix amb els verbs formulo,presento o interposo.
4. Fets
Aquest apartat pot tenir com a encapçalament les expressions Exposició de fets, Relació de fets o, simplement, Fets.
Com ja s'ha indicat anteriorment, els fets s'han de redactar de manera ordenada, clara i concisa, en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues.
5. Fonaments de dret
Amb l'encapçalament Fonaments de dret o Fonaments jurídics, s'exposen de manera succinta (no cal transcriure els preceptes que s'addueixen) els fonaments jurídics de la querella en paràgrafs separats i numerats, com en el cas dels fets, amb xifres aràbigues.
6. Peticions
S'introdueixen amb els verbs demano o sol·licito i és convenient redactar-les en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues per facilitar-ne la lectura.
Després del verb principal amb què s'expressa l'objecte de la querella (demano o sol·licito), és optatiu que hi aparegui el destinatari de la sol·licitud (al jutjat).
A la petició d'admissió de la querella és habitual fer servir l'expressió Que tingui per presentat aquest escrit i admeti aquesta querella; però, atès que l'acció principal, que les engloba totes dues, és l'expressada amb el verb admetre, es recomana de reduir la fórmula anterior a Que admeti aquesta querella.
7. Altressís
En aquest apartat es detallen les diligències que es consideren necessàries per a la comprovació dels fets i se sol·licita que es portin a terme.
S'hi poden incloure també altres peticions, com, per exemple, que s'adoptin les mesures cautelars personals i patrimonials que es considerin procedents o la sol·licitud de devolució del poder del procurador o la procuradora.
Pel que fa a l'estructura d'aquest apartat, proposem l'esquema següent:
ALTRESSÍS
1.EXPOSO:
DEMANO (o SOL·LICITO):
2.EXPOSO:
DEMANO (o SOL·LICITO): etc.
8. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.
9. Signatures
Han de signar l'advocat o l'advocada i el procurador o la procuradora. En el cas que el poder del procurador o la procuradora no sigui especial, cal que signi també la persona querellant.
Atès que el nom i els cognoms d'aquestes persones ja figuren en el document, no cal repetir-los; per tant, l'estructura d'aquestes signatures és:
aquesta informació es repeteix en més d'un apartat (per exemple, a la fórmula de compareixença i en un altressí) i només hauria d'aparèixer una vegada. Pot figurar amb les dades del procurador o de la procuradora o en un altressí; l'avantatge que presenta situar aquesta informació en un altressí és que [...]
, en primera o segona instància, una vegada ha conclòs la tramitació ordinària prevista legalment. També es resolen mitjançant sentència els recursos extraordinaris i els procediments per a la revisió de sentències fermes.
Els articles 207 i 210 de la Llei d'enjudiciament civil i l'article 245 de la [...]
Fitxa
5807/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció de la querella
Resposta
Definició
La querella és una acusació escrita, presentada davant el jutjat contra algú que hom fa reu d'un delicte que la persona agreujada demana que sigui castigat i perseguit.
Aquesta és una de les formes d'iniciar un procés penal.
Criteris generals de redacció
En la redacció d'aquest document cal tenir en compte les exigències generals de contingut establertes per la legislació vigent i la legislació específica aplicable a cada cas concret.
L'article 277 de la Llei d'enjudiciament criminal estableix els requisits de caràcter general per al cas de la querella, que són el fonament per a l'estructuració d'aquest document.
D'acord amb l'esmentat article, la querella s'ha de presentar sempre per mitjà d'un procurador o una procuradora amb poder bastant i subscrita per un lletrat o una lletrada, i ha de contenir la informació següent:
1r. El jutge o la jutgessa, o el tribunal davant el qual es presenta.
2n. El nom, els cognoms i el veïnatge de la persona querellant.
3r. El nom, els cognoms i el veïnatge de la persona querellada. En el cas que s'ignorin aquestes circumstàncies, cal designar la persona querellada per les dades que millor poguessin donar-la a conèixer.
4t. La relació circumstanciada del fet, amb expressió del lloc, de l'any, del mes, del dia i de l'hora en què va produir-se, si se sabien.
5è. L'expressió de les diligències que cal practicar per a la comprovació del fet.
6è. La petició que s'admeti la querella, es practiquin les diligències indicades en el número anterior, es detingui i s'empresoni la persona presumptament culpable o se li exigeixi la fiança de llibertat provisional, i s'ordeni l'embargament dels seus béns en la quantitat necessària en els casos que sigui procedent.
7è. La signatura de la persona querellant o la d'una altra persona a petició seva si no sabés o no pogués signar, quan el procurador o la procuradora no tingui poder especial per formular la querella.
Com a principi general, la redacció ha de ser clara, rigorosa i concisa. Els fets, els fonaments de dret, les peticions i els altressís s'han de redactar de manera ordenada, clara i concisa, en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues.
Pel que fa al tractament personal, recomanem de fer servir la primera persona del singular per a l'emissor (la part querellant) i la tercera del singular per al receptor (el jutjat o la sala).
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts de la querella són els següents:
1. Destinació
D'acord amb l'article 272 de la Llei d'enjudiciament criminal, la querella s'ha de presentar davant el jutjat d'instrucció competent.
2. Dades del procurador o la procuradora i de l'advocat o l'advocada
En aquest apartat figuren el nom i els cognoms del procurador o la procuradora i de l'advocat o l'advocada i una fórmula per fer constar que el procurador o la procuradora tenen poders bastants per representar la part querellant.
L'expressió en nom i representació de que apareix sovint amb les dades del procurador o de la procuradora és reiterativa i, per tant, recomanem de substituir-la per una de les construccions següents:
en nom de
en representació de
procurador/procuradora de
La fórmula «l'escriptura de poder adjunta, que presento perquè em sigui retornada després de confrontar-la amb la seva còpia, que lliuro annexa perquè sigui inserida a les actuacions...» es considera necessària, tot i que es tracta d'una acció de tràmit. Sovint aquesta informació es repeteix en més d'un apartat i només hauria d'aparèixer una vegada. Pot figurar amb les dades del procurador o de la procuradora o en un altressí; l'avantatge que té situar aquesta informació en un altressí és que individualitza la petició.
3. Formulació de la querella
S'introdueix amb els verbs formulo,presento o interposo.
4. Fets
Aquest apartat pot tenir com a encapçalament les expressions Exposició de fets, Relació de fets o, simplement, Fets.
Com ja s'ha indicat anteriorment, els fets s'han de redactar de manera ordenada, clara i concisa, en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues.
5. Fonaments de dret
Amb l'encapçalament Fonaments de dret o Fonaments jurídics, s'exposen de manera succinta (no cal transcriure els preceptes que s'addueixen) els fonaments jurídics de la querella en paràgrafs separats i numerats, com en el cas dels fets, amb xifres aràbigues.
6. Peticions
S'introdueixen amb els verbs demano o sol·licito i és convenient redactar-les en paràgrafs independents i numerats amb xifres aràbigues per facilitar-ne la lectura.
Després del verb principal amb què s'expressa l'objecte de la querella (demano o sol·licito), és optatiu que hi aparegui el destinatari de la sol·licitud (al jutjat).
A la petició d'admissió de la querella és habitual fer servir l'expressió Que tingui per presentat aquest escrit i admeti aquesta querella; però, atès que l'acció principal, que les engloba totes dues, és l'expressada amb el verb admetre, es recomana de reduir la fórmula anterior a Que admeti aquesta querella.
7. Altressís
En aquest apartat es detallen les diligències que es consideren necessàries per a la comprovació dels fets i se sol·licita que es portin a terme.
S'hi poden incloure també altres peticions, com, per exemple, que s'adoptin les mesures cautelars personals i patrimonials que es considerin procedents o la sol·licitud de devolució del poder del procurador o la procuradora.
Pel que fa a l'estructura d'aquest apartat, proposem l'esquema següent:
ALTRESSÍS
1.EXPOSO:
DEMANO (o SOL·LICITO):
2.EXPOSO:
DEMANO (o SOL·LICITO): etc.
8. Datació
Cal indicar primer la localitat i, després d'una coma, la data.
9. Signatures
Han de signar l'advocat o l'advocada i el procurador o la procuradora. En el cas que el poder del procurador o la procuradora no sigui especial, cal que signi també la persona querellant.
Atès que el nom i els cognoms d'aquestes persones ja figuren en el document, no cal repetir-los; per tant, l'estructura d'aquestes signatures és: