91.
omnipotent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder de fer tot el que vol. Que té un poder molt gran. [...]
|
92.
abstersivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder d'abstergir. [...]
|
93.
abstractivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder d'abstreure. [...]
|
94.
despoder
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manca de poder. [...]
|
95.
locomotivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder de locomoció. [...]
|
96.
refractivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder de refractar. [...]
|
97.
retentivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder de retenir. [...]
|
98.
puixant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que excel·leix en poder, força, vigoria, riquesa. Pervingut a un alt grau de prosperitat. Països que gaudeixen d'una agricultura puixant. [...]
puixant
|
99.
gallejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer el gall, l'important, parlant o obrant amb ostentació de poder, amb orgull. Alçar la veu amb amenaces. Fer el valent. [...]
|
100.
arrogar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apropiar-se, atribuir-se, sense tenir-hi dret (una facultat, un poder, una qualitat). Aquest jutge s'arroga facultats que la llei no li dona. [...]
|