FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anar a veure algú a casa seva per amistat, per cortesia, per parlar d'un afer, etc. Fer una visita. Rebre una visita. Tenir visites. Visita de compliment, de cortesia. tornar la visita a algú Visitar-lo en correspondència a una anterior visita seva. visita de metge [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adjectiu o un substantiu indeterminat complements de ésser, estar o semblar. No és ple el safareig, encara: no ho serà fins demà. Estava malalt; ara ja no ho està. Jo no sé si és boig; però ho sembla. Li van preguntar si era metge, i va respondre que no ho era. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descordar (la roba) de manera que resti el pit més o menys descobert. Espitrega-li la camisa; no veus com sua? Destapar el pit (d'algú). El metge espitrega el malalt per auscultar-lo. Quan arriba el fred convé no espitregar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adreçar la paraula (a algú) per demanar-li alguna cosa, especialment per demanar-li d'explicar un fet, d'explicar els seus actes. Cal interpel·lar el metge. La jutgessa ha interpel·lat el testimoni amb severitat. Fer una interpel·lació. Un diputat interpel·là [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cambra destinada a l'estudi, sala de treball d'un advocat, d'un metge, etc. Un gabinet d'estudi. El gabinet d'un ministre. gabinet de lectura Sala on es pot anar a llegir diaris, revistes, llibres. gabinet negre Lloc on s'obren les cartes que semblen suspectes. Lloc on els ministres tenen consell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bo, propi, per disposició natural o adquirida, per a fer alguna cosa. Apte per a l'estudi, per al treball. Causes aptes a produir un efecte. Bo o útil per al treball o servei que li és propi. Un obrer apte. Un metge apte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que rep l'ensenyament d'un mestre. Aristòtil fou deixeble de Plató. Els deixebles de Jesucrist. L'il·lustre catedràtic i els seus deixebles. Persona que segueix la doctrina d'algú. Havia estat deixeble d'un metge naturista. En mitologia els romans són deixebles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un títol. Lletra titular. Títol que encapçala un article o una informació periodística. Que posseeix un títol. Metge titular. Que posseeix una plaça de propietat. Porter titular. Avui el titular de la càtedra donarà una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos allargat i comprimit, sense radis espinosos, amb les aletes dorsal i anal molt llargues i unides amb la caudal, i les aletes ventrals reduïdes a 1 o 2 filaments, en alguns gèneres situades sota el maxil·lar inferior, que inclou el metge [...]
