, reconegut com a veritable. Cp. genuí, pur, legítim, ortodox Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

veritable. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

veritable. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

malpensat. Cp. picaresc: maliciós amb certa gràcia, sense veritable malícia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

antedata, data falsa d'un document, anterior a la veritable. postdata, íd., posterior a la real. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

fals. supositici figurat pretès presumpteo presumptiu hipotètic conjectural putatiu. Pare putatiu, que tothom suposa ésser el pare veritable, sense ésser-ho. Ella contava, rient, que el seu marit era pare putatiu de la meitat dels seus fills. apòcrif, es diu d'un escrit que no es de l'autor [...]

increïble inimaginable inconcebible incomprensible improbable insostenible paradoxal semblar mentida(una cosa). Sembla mentida que un home intel·ligent pugui creure això. novel·lesc ésser (o semblar) una novel·la. La seva vida és una veritable novel·la. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 originalo d'origen genuí garantit fidedigne autòptic, vist amb els propis ulls, basat en l'observació personal. fefaent certificat cert indubtable innegable positiu manifest irrefutable irrefragable autenticat legítim avalat legalitzat veritable. 2 oficial. Ant. Espuri. Bastard. Fals [...]

veritable passió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

condició humil, era un veritable gentleman. 5 Conjunt de senyors: Senyoralla. Senyoriu. Fer el senyor: Senyorejar. Són uns pobres d'esperit que, perquè han amassat uns quants milions, volen senyorejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]