1.
desfici
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agitació deguda a un mal físic o moral que provoca intranquil·litat, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d'un desig violent. Els records es convertien en un desfici coent que em turmentava. Aquest pensament em produeix un desfici estrany. La petonejà amb [...]
|
2.
desfici
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Agitació deguda a un mal físic o moral, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d'un desig violent. [...]
|
3.
desfici
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [neguit] desazón f, desasosiego. [...]
|
4.
desfici
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
inquietud. desassossec neguit febre(fig.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
desficiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar desfici (a algú). Tenir desfici, neguitejar-se. La tia Alberta es desficia pels nebots. [...]
|
6.
basqueig
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Neguit, desfici, que se sent quan es tenen ganes de vomitar. [...]
|
7.
desficiosament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb desfici. [...]
|
8.
desficiós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que provoca desfici. Que té desfici. L'ambició el feu tornar desficiós pels grans negocis. El gos estava desficiós per sortir. [...]
|
9.
desficiar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [donar desfici] desazonar, desasosegar. v pron 2 [tenir desfici] desazonarse, desasosegarse. [...]
|
10.
desficiós
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-osa adj 1 [que té o denota desfici] desazonado -da, desasosegado -da. 2 [que provoca desfici] desazonador -ra. [...]
|