sort, hort petit que no es rega més que amb la pluja. verger, hort amb arbres fruiters. horta, terreny gran de regar amb cultiu de verdures. L'horta de València. regadiu, terreny de conreu regat. vivero planter, horta condicionada per a criar-hi planter. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

jardí, hort. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

vorellar. Hem vorellat l'hort. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 guenyo estràbic(tèc.) mirar (algú) contra el govern, ésser guerxo. mirar a l'hort i a la vinya, íd. 2 torçat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(un terreny). Hem enjardinat una part de l'hort. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

a una qüestió. estar a la lluna venir de la lluna venir de l'hort, ignorar una cosa sabuda de tothom. no saber (algú) on té la cara, ésser molt ignorant en la seva professió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Acció de conrear. conró cultiuo cultura 2 Terra conreada. camp, hort. conradís, terreny cultivable d'una propietat. saió, peça de terra conreada. guaret, terra de conreu que hom deixa sense sembrar durant un o més anys. rompuda, terra que hom romp a fi de conrear-la. esbancada, íd [...]

estrella, que pròpiament es refereixen al destí (->). 4 Per sort: afortunadament. 5 classe. 6 hort. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

gos. dirigir 2 (l'aigua, un gas, un líquid qualsevol) acanonar acanalar transmetre, conduir, deixar passar a través seu. El coure transmet l'electricitat. portar. Aquest rec porta l'aigua a l'hort. 3 v. intr. (un camí, carrer, etc., conduir a un lloc) menar. Aquest camí mena al riu. dreçar [...]

, íd. Ant. Ignorar: no tenir ni idea d'una cosa. Ésser ignorant d'una cosa. Venir de l'hort (fig. i fam.). 2 Posseir la ciència, l'art, la pràctica d'una cosa. saber (una cosa) com el parenostre saber (una cosa) a ulls clucs posseir. Posseir una llengua estrangera. Posseïa a fons aquell tema [...]