FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part carnosa mòbil que limita l'obertura de la boca per sobre o per sota. Llavi superior, inferior. Llavis gruixuts, prims. Obrir, cloure, estrènyer, els llavis. Pintar-se els llavis. llavi fes [o llavi leporí] Fissura d'un dels llavis, especialment el superior, deguda a la manca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les labiades, pilosa i blanquinosa, de fulles dentades i flors amb un sol llavi, grogues o purpúries, pròpia de llocs àrids de les terres mediterrànies, emprada com a medicinal (Ajuga iva). [...]