31.
pique
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
echar a pique mar [una empresa] enfonsar, arruïnar. 10 irse a pique [buque] anar a pic, anar cap a fons, enfonsar-se. 11 irse a pique [fracasar] anar-se'n a l'aigua (o a can Pistraus). 12 irse a pique [arruinarse] acabar en la misèria, anar a mal borràs, anar-se'n al cel. [...]
|
32.
faltar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fam [ser infiel] fer el salt. 8 [ser necesario] fer falta, caldre. Me falta un destornillador para acabar el trabajo, em fa falta un tornavís per a acabar el treball. 9 ¡faltaría más! (o ¡no faltaría más!) només caldria!, només faltaria!10 faltar poco para anar (o venir) de poc. Ha faltado poco para [...]
|
33.
entre
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
plorant. 8 [con varias personas] entre. Lo terminaron entre todos, ho van acabar entre tots. 9 entre nosotros (o dicho sea entre nosotros) entre nosaltres. 10 entre que mentre. 11 por entre entre, entremig de, enmig de. Por entre el gentío, entre la gentada. [...]
|
34.
deshacer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, malda per acabar aviat. 13 desfer-se. Deshacerse por uno, desfer-se per algú. 14 [en llantos, lágrimas, cumplidos, alabanzas] desfer-se. 15 [desembarazarse] desfer-se, desembarassar-se, desempallegar-se. 16 deshacerse en desfer-se en. La nieve se deshace en agua, la neu es desfà en aigua. [...]
|
35.
alcanzar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ver [con la inteligencia] comprendre, acabar de veure. No alcanzo a verlo, no ho acabo de veure. v pron 28 comprendre tr, acabar de veure. No se me alcanza qué persigue, no acabo de veure què vol. 29 veter [herirse] nafrar-se [les potes], pelar-se, fer-se una pelada. [...]
|
36.
venir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
algú. 12 que viene [próximo] que ve, vinent. El año que viene, l'any que ve. 13 sin venir a nada (o a qué) sense justificació. 14 ¡venga! vinga!15 venir a [llegar] arribar a. Después de discutir vinieron a un acuerdo, després de discutir arribaren a un acord. 16 venir a [finalizar] acabar. Vinieron a [...]
VERB MODEL v intr 1 venir, vindre. Ven a cenar a mi casa, vine a sopar a casa meva. 2 [proceder] venir, vindre. Costumbres que vienen del extranjero, costums que venen de l'estranger. 3 [suceder] venir, vindre. Después del verano viene el otoño, després de l'estiu ve l'hivern. 4 [estar] trobar-se pron, aparèixer. La noticia viene en la primera página, la notícia es troba a la primera pàgina. 5 [acometer] venir, vindre. Venir una idea, venir una idea. 6 venir, vindre. Los zapatos me vienen pequeños, les sabates em venen petites. 7 [traer origen] venir, vindre. Venir de buena familia, venir de bona família. 8 [seguido de gerundio] [no es tradueix]. Hace tiempo que venimos diciendo, fa temps que diem. 9 ¿a qué viene...? a què treu cap? ¿A qué viene comprarse otro coche?, a què treu cap comprar-se un altre cotxe? 10 en lo por venir [en el futuro] en el futur. 11 hacer venir a alguien fer venir algú. 12 que viene [próximo] que ve, vinent. El año que viene, l'any que ve. 13 sin venir a nada (o a qué) sense justificació. 14 ¡venga! vinga! 15 venir a [llegar] arribar a. Después de discutir vinieron a un acuerdo, després de discutir arribaren a un acord. 16 venir a [finalizar] acabar. Vinieron a hacer las paces, acabaren fent les paus. 17 venir a [equivaliendo a un verbo simple] [no es tradueix]. La desgracia vino a caer sobre nosotros, la desgràcia caigué damunt nostre. La disposición viene a llenar un vacío en la legislación, la disposició omple un buit en la legislació. 18 venir a menos [descender de posición social] anar (o venir) a menys. 19 venir a parar [en] anar a raure a. 20 venir a parar [terminar] arribar, acabar. Este camino viene a parar delante de mi casa, aquest camí arriba fins a davant de casa meva. 21 venir a parar [llegar a una consecuencia] arribar. Hemos venido a parar a la misma conclusión, hem arribat a la mateixa conclusió. 22 venir a ser ésser aproximadament. 23 venir a tener tenir aproximadament (o si fa no fa). Viene a tener veinte años, té, si fa no fa, vint anys. 24 venir ancha (o grande) una cosa a alguien venir (o anar) ample. 25 venir bien anar (o venir) bé. Ahora no me viene bien ir, ara no em va (o ve) bé d'anar-hi. 26 venir bien anar (o venir) bé. Me viene bien tu sombrero, em va bé el teu barret. 27 venir bien [servir] anar (o venir) bé. Esta madera me vendrá bien para hacer unas estanterías, aquesta fusta m'anirà bé per a fer uns prestatges. 28 venir con sortir amb. Venir con exigencias, sortir amb exigències. 29 venir en dr [no es tradueix]. Vengo en ordenar..., ordeno...Venir en deseo, desitjar. 30 venir mal anar (o venir) malament. 31 venir de primera (o de perilla, o de perlas) venir de primera (o com l'anell al dit). 32 venir rodado venir que ni fet d'encàrrec. v pron 33 venir intr, vindre intr. Se ha venido de su tierra con toda la familia, ha vingut de la seva terra amb tota la família. 34 [hundirse] venir-se'n. 35 fig anar-se'n en orris (o a can Pistraus). Se vinieron al suelo nuestros proyectos, se n'han anat en orris els nostres projectes. 36 venirse una cosa encima de alguien fig i fam caure al damunt d'algú. |
37.
cuento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
quins set sous. 8 aplicarse el cuento prendre model, aprendre's la lliçó. 9 cuento chino (o tártaro) badomeria, faula. 10 cuento de nunca acabar la cançó de l'enfadós. 11 cuento de viejas contes de la vora del foc. 12 cuento de viejas fig vuits i nous (o vuits i nous i cartes que no lliguen). 13 dejarse [...]
|
38.
quedar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
nada más, la conversa restà aquí: no van dir res més. 7 [resultar] acabar. Todo quedó en una pelotera más, tot va acabar en una baralla més. 8 [acordar] quedar. 9 fam [caer] caure, trobar-se pron. Esta casa queda muy lejos del centro de la población, aquesta casa cau molt lluny del centre de la [...]
|
39.
cerrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 9 tapar, cloure. Cerrar un pozo, tapar un pou. 10 [una circunferencia, etc] tancar. 11 [juntar] tancar. Cerrar un paraguas, las piernas, tancar un paraigua, les cames. 12 arquit cloure, acabar. Cerrar una bóveda, cloure una volta. 13 [interrumpir el funcionamiento] tancar. Cerrar un banco, tancar un [...]
|
40.
clavo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
¡por los clavos de Cristo! fig i fam per l'amor de Déu!31 remachar el clavo fig i fam [insistir] reblar el clau. 32 remachar el clavo fig i fam [en el error] acabar d'adobar-ho. 33 tener buen clavo [el azafrán] treure bons estams. 34 un clavo saca otro clavo fig i fam un clau en treu un altre. [...]
|