41.
ensonyar-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
agafar son caure de son morir-se (o estar mort) de son no tenir-se dret de son rondar-li (a algú) la son tenir més son que un lladre tenir una son de boig adormir-se, endormiscar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
42.
fosquejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
v. intr. Fer-se fosc. negrejar. A les cinc ja negreja, a l'hivern. vesprejar envesprir enllustrar-se. Haurem de tornar a casa: ja s'enllustra. començar a fer-se fosc caure la tarda fer-se de nit Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
Fer una impressió grata, satisfer el gust. plaure (≠ complaure, v. tr.) delectar abellir, venir de grat. No li abellirà res del que poden oferir-li. venir de grat entusiasmar encisar (→) encantar (→) delectar enamorar. És una noia que enamora. Fa un temps que enamora. enartar captivar seduir (fig.), agradar molt. ésser del grat (d'algú) quadrar (v. intr.). Això no em quadra, no m'agrada. anar bé (fam.). Us va bé això, d'aquesta manera? afalagar, afectar d'una manera agradable. Les lloances del seus admiradors l'afalaguen. fer festa (d'alguna cosa), estar-ne satisfet, mostrar-ne satisfacció. entrar (una cosa) per l'ull dret mirar (una cosa) de bon ull o veure (una cosa) de bon ull. Ant. de mal ull. caure a l'ull caure en grat caure bé. Aquesta observació no li ha caigut gens bé. caure en gràcia (a algú una cosa) assentar-se-li bé (a algú una cosa) (fig.). Aquell arrambatge no se li havia assentat gens bé. mirar amb bons ulls (una cosa) llepar-se els bigotis o llepar-se'n els dits, agradar un menjar. fer bon ventrell, íd. fer-se llepadits (d'una cosa), trobar-hi molt gust. venir de gust (una cosa), agradar a algú de fer-la. Cp. satisfer Ant. Desagradar. Disgustar. Desplaure. No dir res una cosa a algú: no agradar-li particularment. A mi el cant flamenc no em diu res. Venir a repel una cosa: desagradar de fer-la. Caure una cosa sobre algú (fig.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
43.
aguantar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, aguantar una cosa que amenaça de caure. L'armari hauria caigut si jo no l'hagués emparat amb les mans. tenir. Ell tenia la corda amb totes dues mans. servar, aguantar fort una cosa perquè no sigui emportada. Servar una corda. Ant. Desaguantar. Deixar anar. Amollar. 2 Fig. Aguantar, una persona, una [...]
|
44.
sorprendre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
petrificar(fig.) o deixar de pedra caure (una cosa) com una bomba. La notícia va caure com una bomba. consternar desconcertar esbalair fer caure de cul(fig. i fam.) 4 (sorprendre'spron.) restar de pedra restar atònit quedar-se verd, sorprendre's desagradablement. restar mort(fig.), [...]
|
45.
llençol
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
drap de llit(Alc.) sudario mortalla, llençol amb què hom embolica un mort per soterrar-lo. Cp. borrassa: espècie de llençol de roba de cànem, que serveix per a arreplegar les olives que hom fa caure de l'arbre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
46.
vacil·lar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 tremolar. oscil·lar titil·lar, dit esp. d'una llum. titubar, estar o caminar vacil·lant, com si hom anés a caure. palanquejar, íd. tentinejaro tastanejar, fer tentines o passos vacil·lants, com els d'un embriac. 2 Fig. hesitar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
47.
caiguda
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. aterrament, l'acció de caure i el seu efecte; caiguda, ruïna. rodolada o rodolament, acció de caure per un pla inclinat donant voltes sobre si mateix. estimbada o esbalçada, caiguda en un lloc pregon. Va fer una estimbada als penya-segats de la costa. cascadeig(d'aigua, etc.) decadència, ruïna [...]
|
48.
ensopegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Topar amb el peu contra un obstacle. empassegar encepegar trompassar entropessar entrebancar-se entrepassegar espuntegar(esp. el bestiar de ferradura) Cp. anar de trompis: caure per efecte d'una ensopegada. 2 v. tr. trobar, endevinar. 3 (ensopegar-sepron.) escaure's, trobar-se [...]
|
49.
tombar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. girar. 2 Fer caure allò que està dret. bolcar(un recipient, un vehicle) trabucar. Han trabucat el tinter. 3 abatre. 4 (tombar-sepron.) girar-se. bornar bornejar sotsobrar(una embarcació) 5 v. intr. girar(intr.). 6 canviar(intr.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
50.
amenaçar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 intimidar comminar bravatejar(v. intr.) gallejar(v. intr.), alçar la veu amb amenaces. lladrar(v. intr.), amenaçar sense escometre. ensenyar les ungles(fig.) treure les ungles(fig.) ensenyar les dents(fig.) 2 perillar de(+ inf.). Aquesta casa perilla de caure. Manuel Franquesa i [...]
|