Resultats de la cerca frase exacta: 342

161. bedoll
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'escorça vella d'un blanc argentat, propi de muntanya i de l'Europa central i boreal (Betula pendula). bedoll comú Bedoll 1 2 . bedoll nan Bedoll arbustiu que no sol mesurar més de mig metre, de fulles molt petites i arrodonides, que es fa sobretot a l'Europa septentrional (Betula [...]
162. llebre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Llebre que viu a l'Europa central i és corrent als Països Catalans (Lepus europaeus). llebre africana Llebre pròpia del sud d'Àfrica (Lepus capensis). llebre de les neus [o llebre muntanyesa] Llebre que viu als Alps i a l'Europa septentrional (Lepus timidus). llebre polar Llebre [...]
163. rei reina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ovades o lanceolades i flors blaves, molt nombroses, en inflorescència piramidal, originària de la part septentrional d'Itàlia i la península balcànica, cultivada en els jardins (Campanula pyramidalis).  [...]
164. Flexió dels quantitatius: massa, força, prou
Font Fitxes de l'Optimot
els parlars central, nord-occidental i septentrional, es tendeix a flexionar en nombre aquests adjectius quan acompanyen un nom en plural. Per exemple: En aquella reunió hi havia masses directius. Vaig conèixer forces noies durant aquell estiu. Ja tinc prous diners per anar de vacances. En el cas de [...]
165. Concordança del verb haver-hi / hi han o hi ha?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb haver-hi, quan va seguit d'un sintagma nominal en plural, pot concordar-hi o no. En baleàric, nord-occidental i septentrional, no hi ha mai concordança. En canvi, en la resta de parlars, en general sol concordar. Ara bé, cal tenir en compte que, en aquests parlars, la manca de concordança [...]
166. Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Font Fitxes de l'Optimot
en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer. En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.  A més, en [...]
167. Emmudiment de la segona consonant d'alguns grups consonàntics
Font Fitxes de l'Optimot
En català central, en septentrional, en nord-occidental i en gran part del valencià i de l'eivissenc, els grups consonàntics finals formats per n, m i l seguides de t/d, p/b i t/d, respectivament, solen emmudir aquesta última consonant, tant si és en posició final com si va seguida de la marca de [...]
168. La preposició de en les dislocacions / De melons, en queden tres o Melons, en queden tres?
Font Fitxes de l'Optimot
queden tres, de melons. En trobo pocs, de bolets. b) Quan la dislocació és a l'esquerra, la preposició de és optativa. De fet, segons els parlars hi ha més o menys tendència a encapçalar el sintagma dislocat amb la preposició de: sol aparèixer en nord-occidental, central i septentrional, mentre que no [...]
169. Pronoms me, te, se, ne, mos i vos / Ús de les formes pronominals plenes
Font Fitxes de l'Optimot
escrita formal són preferibles les formes pronominals reforçades: Me, te, se, ne s'usen en part del baleàric, del valencià i en algun altre parlar (ne compra, se pentina). Lo, los s'usen en parlars nord-occidentals i del valencià septentrional (lo vull, los obriré). Vos s'usa en valencià, baleàric i [...]
170. Usos de per o per a davant d'infinitiu (1) / Valor de finalitat
Font Fitxes de l'Optimot
aquesta preposició (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès). Una altra opció, independentment del parlar, és mantenir la distinció tradicional d'aquestes dues preposicions en les construccions finals: 1. S'usa per en construccions finals en què, a més del propòsit o [...]
Pàgines  17 / 35 
<< Anterior  Pàgina  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  22  Següent >>