1.
corrents
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv [molt de pressa] corriendo, deprisa, deprisa y corriendo. [...]
|
2.
garfullar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [les aigües corrents] derrubiar. [...]
|
3.
etiqueta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [rètol] etiqueta. 2 [cerimonial] etiqueta. 3 fig [designació] etiqueta, nombre m, designación. Els manuals engloben molts corrents sota l'etiqueta de romanticisme, los manuales engloban muchas corrientes bajo la etiqueta de romanticismo. 4 d'etiqueta [vestit] de etiqueta. [...]
|
4.
embranzida
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [velocitat adquirida] impulso m. Portar embranzida, llevar impulso. 2 [impuls] impulso m. Donar una embranzida al patinet, dar un impulso al patinete. 3 fig pujanza, impulso m. L'embranzida dels nous corrents ideològics, la pujanza de las nuevas corrientes ideológicas. 4 prendre (o agafar [...]
|
5.
bell
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 bello -lla, hermoso -sa. Belles paraules, bellas palabras. Un bell edifici, un hermoso edificio. 2 [coses corrents] bonito -ta. Un bell color, un color bonito. 3 [molt bo] bueno -na. Una bella collita, una buena cosecha. 4 [temps] hermoso -sa. Fa un bell dia, hace un día hermoso. 5 [mar [...]
|
6.
cama
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de raïm colgajo de uvas. 15 cames ajudeu-me [corrents] a todo correr. Va fugir cames ajudeu-me, huyó a todo correr. 16 cames ajudeu-me! ¡pies para qué os quiero!17 cames enlaire (o en l'aire) fam patas arriba. 18 carregar-se les cames al coll fig [anar a peu] ir a pie (o a pata), ir en el coche de [...]
|
7.
venir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
perder el tren). 24 venir-se'n [un sostre, una volta] venirse abajo, hundirse. 25 vinc! [cap aquí] ¡voy!26 vinc corrents (o de seguida) voy enseguida (o corriendo, o volando). 27 vinga! ¡venga! Vinga, dona'm les claus!, ¡venga, dame las llaves!28 vinga! [indicant insistència, repetició] ¡venga! Vinga [...]
1 venir. Vine, que et vull dir una cosa, ven, que te quiero decir algo. 2 ir. Vindré a casa teva després de sopar, iré a tu casa después de cenar. 3 [procedir] venir, proceder. El petroli ve d'Aràbia, el petróleo viene de Arabia. 4 [en una successió] venir. Després de l'hivern ve la primavera, después del invierno viene la primavera. Després de la selva ve l'altiplà, después de la selva viene el altiplano. 5 [provenir] venir, proceder. Venir de bona família, venir de buena familia. 6 venir, llegar. El seny ve amb els anys, el juicio viene con los años. 7 [resultar] resultar, salir. Enguany l'oli ve a un preu molt alt, este año el aceite resulta a un precio muy alto. 8 [la collita d'un producte] llegar. Aviat vindran les cireres, pronto llegarán las cerezas. Unes patates que venen molt primerenques, unas patatas que llegan muy tempranas. 9 venir. Venir son, una idea, venir sueño, una idea. 10 [assolir, aconseguir] llegar, alcanzar tr. Venir a madurament un gra, llegar a la (o alcanzar la) madurez un grano. 11 caer. Venir a pobresa, caer en la pobreza. 12 venir. Aquestes sabates em venen petites, estos zapatos me vienen pequeños. 13 ara ve quan el maten (o ara ve la bona) fig i fam ahora viene lo bueno. 14 ara vinc! ¡ahora voy! 15 fer venir algú hacer venir a alguien. 16 no ve d'aquí! [tant se val!] ¡tanto da!, ¡da igual! 17 que ve [vinent] que viene, próximo. La setmana que ve, la semana que viene. 18 venir a menys venir a menos. 19 venir bé [anar bé] venir (o ir) bien. Ara no em ve bé d'anar-hi, ahora no me viene bien ir. Aquesta fusta em vindrà bé per a adobar la taula, esta madera me vendrá bien para arreglar la mesa. 20 venir de lluny [un costum, una tradició] venir de antiguo (o de lejos). 21 venir malament [anar malament] venir (o ir) mal. 22 venir molt bé fig [oportunament] venir muy bien (o al pelo, o que ni pintado, o como anillo al dedo). 23 venir prim (o d'un pèl, o d'un no-res) [estar a punt] estar en un tris, faltar poco (o un pelo), estar a punto. Ha vingut prim que no perdéssim el tren, hemos estado en un tris de perder el tren (o poco nos ha faltado para perder el tren). 24 venir-se'n [un sostre, una volta] venirse abajo, hundirse. 25 vinc! [cap aquí] ¡voy! 26 vinc corrents (o de seguida) voy enseguida (o corriendo, o volando). 27 vinga! ¡venga! Vinga, dona'm les claus!, ¡venga, dame las llaves! 28 vinga! [indicant insistència, repetició] ¡venga! Vinga sales i més sales!, ¡venga salas y más salas! |