Resultats de la cerca frase exacta: 213
|
131.
bullir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bull. El most bullia en el cup. El mar bullia. La multitud bullia al voltant del palau. Ésser excitat, agitat per una passió, una emoció, etc. Bullir de còlera, d'impaciència. La sang li bull, les sangs li bullen. bullir-li a algú les sangs a les venes Tenir la [...]
mestre mestra
|
|
132.
cremar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consumir-se per l'acció del foc. El bosc està cremant. El palau crema per tots quatre costats. Una llàntia que crema contínuament, de nit i de dia. Aquest ciri crema malament. Estar molt calent fins al punt de resultar dolorós o molt molest el seu contacte. La terra crema [...]
|
|
133.
mestre mestra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. mestre de palau Majordom 1 2. mestre racional Oficial reial que dirigia les finances de la Corona catalanoaragonesa i controlava els comptes. Superior d'un orde militar. Mestre dels templers. Títol donat antigament als eclesiàstics, en especial els dominicans, que havien obtingut el [...]
|
|
134.
sala
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
on es desen les banderes de la unitat i es reuneixen els oficials i caps. sala de festes Establiment públic nocturn, amb servei de bar, pista de ball i escenari per a actuacions diverses. sala de parament Sala principal i més ben guarnida d'un palau o d'un altre edifici. sala [...]
|
|
135.
cara
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una pell [o cara d'un drap] Endret 1. fer cara a Estar un edifici davant d'un altre. El palau de l'Ajuntament fa cara al de la Diputació. fer cara i cantell Obrar una peça de fusteria prèviament a l'acció de donar-li l'amplada i el gruix que correspon a la seva [...]
|
|
136.
topònims i gentilicis d'Amèrica
Font
Fitxes de l'Optimot
Verges
Illes Verges (EUA): de les Illes Verges
Jamaica: jamaicà -ana
Martinica (França): de Martinica
Mèxic: mexicà -ana
Montserrat (Regne Unit): de Montserrat
Nicaragua: nicaragüenc -enca, nicaragüeny -enya
Nova York: novaiorquès -esa
Palau: de Palau
Panamà: panameny -enya
Paraguai: paraguaià -ana [...]
|
|
137.
mègaron
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Sala més interna i sumptuosa d'un palau micènic, precedida d'un vestíbul amb dues columnes i un propileu. [...]
|
|
138.
palauet
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [palau petit] palacete. [...]
|
|
139.
palacio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 palau. El palacio de los condes, el palau dels comtes. 2 [casa suntuosa] palau, castell. 3 palacio de justicia palau de justícia. 4 las cosas de palacio van despacio esperant t'hi pots florir (o fer vell). [...]
|
|
140.
serrall
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [palau del soldà] serrallo. 2 [harem] serrallo. [...]
|
mestre mestra
1 1 m. i f. [LC] [PE] Persona que ensenya una ciència, un art, un ofici, o té el títol per a fer-ho. Mestre de música, de cant, de ball. Mestre de gimnàstica, d'equitació. Una mestra de piano. Mestre de llengües, d'anglès, d'alemany.
1 2 m. i f. [LC] [PE] Mestre d'ensenyament primari. El mestre de Tiana. La mestra de Montgat. Fer de mestre a Montcada. Escola normal de mestres.
1 3 [LC] [PE] mestre d'estudi [o mestre d'escola, o mestre de minyons] Mestre d'ensenyament primari.
1 4 m. i f. [LC] Persona de qui hom és deixeble. Ell ha estat el meu guia, el meu mestre.
1 5 m. i f. [LC] per ext. El temps és un gran mestre.
2 1 m. i f. [LC] Persona que, d'una ciència, d'un art, etc., en sap per a ensenyar-ne, per a ésser pres com a model. Ell fou mestre en aquesta mena de treballs. Ningú no neix mestre. Mestre de mestres.
2 2 m. i f. [MD] [PR] Compositor, compositora.
2 3 m. i f. [PR] Director d'orquestra, director d'un cor. El mestre Pedrell.
3 adj. [LC] De mestre. Un treball fet de mà mestra. Una obra mestra.
4 1 m. [IMF] [LC] [TRA] Menestral capaç de fer el seu ofici independentment i ensenyar aprenents. Un mestre fuster, manyà, sastre.
4 2 [DE] [LC] [PR] mestre armer Especialista dedicat al manteniment de les armes i la munició.
4 3 [IMF] [PR] [TRA] mestre d'aixa Persona especialitzada en la construcció d'embarcacions de fusta.
4 4 m. [HIH] [IMF] [PR] Títol que portava el menestral en el tercer grau del seu ofici.
5 m. [LC] Tractament que es dona a un desconegut. Escolteu, mestre!
6 1 m. i f. [LC] [PR] Persona que condueix el personal, dirigeix les operacions d'un servei.
6 2 [DE] [LC] mestre d'armes Mestre d'esgrima.
6 3 [LC] [MU] [PR] mestre de ball Persona que, en un teatre, dirigeix el cos de ball.
6 4 [LC] [MU] [PR] mestre de capella Persona que dirigeix la música d'una capella, d'una església.
6 5 [LC] [PR] mestre de cases Professional que, sota la direcció d'un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres.
6 6 [LC] [PR] mestre de cerimònies Encarregat, en les recepcions, en les celebracions litúrgiques, d'introduir les persones, de vetllar pel correcte desenvolupament dels ritus.
6 7 [DE] [PR] mestre de camp Oficial que comandava cert nombre de tropes.
6 8 [LC] [NU] [PR] mestre de seca Càrrec que comportava la direcció i la responsabilitat de la fabricació de la moneda.
6 9 m. [HIH] [PR] mestre de palau Majordom 1 2.
6 10 [HIH] mestre racional Oficial reial que dirigia les finances de la Corona catalanoaragonesa i controlava els comptes.
7 m. [LC] [PR] [RE] Superior d'un orde militar. Mestre dels templers.
8 m. [HIH] [PR] Títol donat antigament als eclesiàstics, en especial els dominicans, que havien obtingut el grau suprem en qualsevol de les facultats de filosofia, teologia o dret.
9 m. [LC] [ME] Vent de mestral.
10 adj. [AGF] [LC] Que és el principal, el més important. Paret mestra. Séquia mestra. Biga mestra. Plomes mestres de l'ala d'un ocell. Arrel mestra. Llibre mestre. Arbre mestre d'una nau. Vela mestra d'una barca de mitjana.
11 1 m. [TRA] Arbre principal d'una nau.
11 2 f. [TRA] Vela major de l'arbre d'una nau.