Desaferrar (un ormeig, una corda, etc., enrocats). Ell sol no podia desenrocar el fil. A causa de les onades, primer l'ham s'ha enrocat i després s'ha desenrocat. Treure (una persona, una bèstia) del lloc on està enrocada. El rabadà ha desenrocat un xai. Una persona o una [...]

Persona o bèstia petita, bufona, posturera. [...]

Propi d'una bèstia salvatge, d'una fera. [...]

Propi de les bèsties. Apetits brutals. Semblant a una bèstia, d'una violència salvatge. Maneres brutals. Brut, animal irracional. Propi de l'ésser humà en la seva condició d'animal. [...]

Treure l'albarda (a una bèstia de càrrega). [...]

Que es presta a ésser tocat. Una bèstia tocadissa. [...]

Mamífer perissodàctil més petit que el cavall, amb les cerres del coll i de la cua més curtes, orelles molt llargues, que és emprat sobretot com a bèstia de càrrega, algunes espècies o subespècies del qual viuen en estat salvatge a l'Àsia i a l [...]

Crebantar, fer malbé els lloms (d'algú, d'alguna bèstia). T'esllomaré a bastonades. Algú o algun animal, consentir-se els lloms. Aixecant aquell pes, em vaig esllomar. Amb aquesta feina tan dura s'esllomarà. [...]

Búfal domesticat, emprat com a bèstia de càrrega a les Filipines. [...]

Estimular (una bèstia) a seguir o a accelerar la marxa, amb la veu, les xurriaques, etc. arriar el rellotge Donar-li corda. arriar un motor Engegar-lo. Tirar, arrossegar, (un vehicle). Un carro que arriaven tres mules. [...]