Els mots davant i darrere, seguits opcionalment de la preposició de, poden funcionar com a preposicions i introduir un complement. Per exemple: 

Van quedar davant (de) la catedral.
Darrere (de) les muntanyes hi ha el poble.

Aquestes preposicions també poden anar introduïdes per la preposició a o la contracció al (a davant de o al davant de, a darrere de o al darrere de). En aquests casos la preposició de també es pot elidir. Per exemple:

Seu a/al davant (de) l'aparell.
És a/al darrere (de) la columna.

Els mots davant i darrere també poden fer la funció d'adverbis. En aquests casos són un complement verbal i poden anar introduïts per la preposició a o per la contracció al. Per exemple:

És davant / És a davant / És al davant.
És darrere / És a darrere / És al darrere.