21.
avocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un tribunal, atreure el coneixement i la resolució (d'una causa que inicialment tramitava un d'inferior). [...]
|
22.
internalisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria epistemològica que explica el desenvolupament del coneixement científic a partir de factors interns a la ciència mateixa. [...]
|
23.
epistèmic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa referència al coneixement o a les creences. Modalitat epistèmica. El verb deure és un verb modal epistèmic. [...]
|
24.
gnosi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coneixement intuïtiu i perfecte de la divinitat i de les seves relacions amb el món i amb l'ésser humà. [...]
gnosi
f. [RE] Coneixement intuïtiu i perfecte de la divinitat i de les seves relacions amb el món i amb l'ésser humà. ![]() |
25.
migrat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no arriba de molt al tant que caldria. Reben una subvenció migrada. Té un coneixement migrat de les coses. [...]
|
26.
externalisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria epistemològica que explica el desenvolupament del coneixement científic a partir de factors externs a la ciència, socials, econòmics o polítics. [...]
|
27.
cognició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de conèixer. Operació mental per mitjà de la qual esdevenim coneixedors dels objectes. Coneixement judicial d'un assumpte, per a resoldre'l. [...]
|
28.
nihilisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina o actitud que nega tota creença, tot coneixement o tot valor. Doctrina o actitud que rebutja tota autoritat i tota organització social. [...]
|
29.
albardar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar l'albarda (a una bèstia de càrrega). Enganyar (algú) aprofitant la seva excessiva credulitat, la seva bona fe, el seu poc coneixement. [...]
|
30.
teosofia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosoficoreligiosa de caràcter esotèric, que pretén atènyer el coneixement de la divinitat independentment del que se sol entendre per revelació i per raó. [...]
|