101.
comandància
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec de comandant. Residència del comandant. Districte sobre el qual un comandant exerceix la seva autoritat. [...]
|
102.
plebiscit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consulta que l'autoritat política fa a la voluntat popular sobre una qüestió d'interès general. [...]
|
103.
conciliàbul
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Concili no convocat per una autoritat legítima. Reunió de gent que tracten de realitzar alguna cosa il·lícita. [...]
conciliàbul
|
104.
lliurepensador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al lliure pensament. Que no admet altra autoritat que la de la pròpia raó. [...]
|
105.
misser 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractament donat antigament a persones d'autoritat i a la gent de lletres. Advocat 1 1 . [...]
|
106.
ex cathedra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que s'utilitza referint-se al papa quan, en virtut de la seva autoritat, defineix qüestions de fe i de moral. Quan parla ex cathedra el sant pare és infal·lible. Dogmàticament, arrogant-se qui parla una autoritat que l'interlocutor o el destinatari li pot [...]
|
107.
condemnació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de condemnar o d'ésser condemnat; l'efecte. La condemnació del culpable. Després de la seva condemnació fou dut a presidi. La condemnació d'un llibre, d'una doctrina, per l'autoritat civil, per l'autoritat eclesiàstica. La condemnació de la conducta d [...]
|
108.
desentronitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desposseir (algú) de la sobirania, de la preeminència, de l'autoritat. La revolta aconseguí de desentronitzar el monarca. [...]
|
109.
insurgir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alçar-se contra l'autoritat civil o política, contra el govern establert. Els qui s'insurgeixen contra la República. [...]
|
110.
súbdit -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmès a una autoritat sobirana. Ciutadà d'un estat, com a persona sotmesa a les seves autoritats polítiques. [...]
|