1 consentir(->) autoritzar(->) sancionar(un ús, un costum) comportar. Aquest tema no comporta ironies. sofrir, permetre una cosa que podria o deuria evitar-se. allerar, permetre de fer una cosa. deixar passaro simpl. deixar condescendir concedir fer els ulls grossos donar(en frases [...]

confirmar, aprovar, permetre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 suportar. 2 permetre. 3 (comportar-sepron.) obrar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

classe (o estat) social grau jeràrquic condició posició categoria. Una persona de la seva categoria no es pot permetre això. estament esfera trast representació. És un home de representació. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 consentir. No sé com els seus pares li consenten això que fa. perdonar. Aquests excessos no es poden perdonar. comportar. No es comprèn que el seu marit li comporti que vesteixi així. sofrir aguantar permetre suportar(->) deixar passar. Aquesta no te la puc deixar passar: és massa [...]

mànigues (a algú), íd. permetre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, conformar-se, estar d'acord, permetre Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

gosar. No han gosat dir-t'ho. permetre's. Ja es permet de fer coses intolerables. fer l'ardidesa de, atrevir-se. tenir el coratge (o el valor) de, atrevir-se a fer o dir coses arriscades, insolents, irreverents. Encara tens el valor de dir-m'ho? venir l'audàcia de veure's en cor de, atrevir-se [...]

1 v. intr. estar(o declarar-se) d'acord condescendir assentir rendir-se accedir(->) desentossudir-se prestar-se a (+ inf.) cedir 2 v. tr. permetre tolerar admetre acceptar, consentir a allò que hom proposa a algú. deixar fer deixar dir Ant [...]

blanca(fig.), en la frase donar carta blanca, permetre d'obrar lliurement. potestat, en la frase donar potestat. 2 guia, permís escrit per a certs efectes. patent. Una patent de caça, de pesca, d'arma. exequàtur(en llenguatge diplomàtic) imprimàtur(en estil de la cúria) èxeat, íd [...]