FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda que es ferma a cadascun dels dos punys o angles inferiors d'una vela baixa de creu, que s'adreça cap a proa i que permet orientar-la. Mura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carassa usada com a adorn en certes obres d'arquitectura. mascaró de proa Figura que es posa com a adornament a la part alta del tallamar d'una nau. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pèl que neix sobre el llavi superior. caure de bigotis Caure boca per avall. Element decoratiu tipogràfic, generalment format per un filet més gruixut en el centre que en les puntes. Franja de color blanc que comença a proa d'una barca i es va aprimant fins a arribar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (l'exèrcit) a quarter, especialment com a mesura preventiva. En nàut., caçar l'escota per sobrevent amb la finalitat de fer caure la proa a sotavent. Abroquerar 2 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ampolla, flascó, etc., de boca molt ampla, generalment destinats a contenir sòlids. Filada de l'entaulament arrambada sota la cinta que va des de la proa fins a la popa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nau de dos arbres de dues peces, encreuats. pollacra barca Nau de tres arbres, els dos de proa encreuats, i tots tres de dues peces. pollacra goleta Nau de dos arbres, el primer de dues peces encreuades i el segon com de pailebot. pollacra goleta de tres arbres Nau de tres arbres, el primer de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar cap a proa el puny baix de sobrevent (d'una vela baixa) i fermar-lo al costat de la nau amb l'amura. Afermar el puny d'amura (d'una vela de tallant). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fornir. Conjunt d'estris, d'accessoris, necessaris per a alguna cosa. Tot el forniment de la cuina. La càbria amb tot el seu forniment. Quadernes de la punta de proa i de popa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de fusta o metàl·lica que, en la part inferior de la nau, va de proa a popa i sobre la qual es munta la carcassa del buc. Cresta òssia que presenta l'estèrnum dels ocells voladors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branqueta prima i envescada que s'empra per a caçar ocells. Costera². Perxa posada horitzontalment i entravessada a proa de l'arbre d'una nau que serveix per a fermar-hi una vela quadra. Penis 1. [...]
