FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
turó. El castell de Palma. castell de vent Projecte visionari, béns quimèrics. Construcció semblant a un castell. En les grans naus antigues, la part més elevada del pont a proa i a popa. Castell de proa. Castell de popa. castell de fust Antic giny de guerra per a l'assalt de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment horitzontal de l'aire degut a causes naturals. Fer vent. Córrer vent. El vent bufa de llevant. Vent fort, suau. Vent de mar, de terra. Vent bonança. El vent inflava la vela. Tenir el vent favorable, contrari. Tenir vent de proa, de popa. vent de bolina Vent que obliga a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
compacta de neu que cau quan neva. La neu queia a flocs. Adorn de passamaneria. Borles, llaços, cintes o altres ornaments, que adornen un vestit, unes cortines, etc. Vela triangular hissada a proa del trinquet. Vela que en una fragata, un bergantí, etc., s'amura al pont intermedi entre el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o d'altres instruments per evitar que la peça que hom treballa sigui perjudicada per la pressió d'aquelles mandíbules. Peça lateral d'un bossell. Peça foradada que es posa a proa i a popa de l'espigó de l'arbre d'una barca o d'un llagut, perquè per dins hi passi l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
part del cos, especialment la cintura. Cenyeixi-li el cinturó. Cenyeix-te la faixa. Cenyir l'espasa. Ell cenyí la corona de l'Imperi. Anar proa a vent. Hem hissat la vela mestra i amb el floc cenyim d'allò més bé: aviat serem a port. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més primes de proa i de popa d'una barca. prim del ventre Replec de la pell en els animals de quatre potes que uneix el ventre amb la cuixa i el greixet. Part de la sola que correspon al ventre de l'animal. La corda més prima dels instruments musicals de corda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tascó o altre objecte emprat per a falcar. Posar una falca sota el petge d'una taula, d'una cadira, perquè no balli. Taula de fusta que forma l'orla d'un llagut i altres embarcacions de pesca o l'orla que hi ha immediata a l'escollat de proa o de popa. Taula de fusta que es posa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
humanes. Peça de fusta o metàl·lica que, arrencant de la punta de la carena, forma la proa o la popa de la nau. roda de popa Roda del darrere, on hi ha el timó. roda de proa Roda del davant, la que talla l'aigua. roda de timó Roda guarnida de mànecs a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cilíndrica guarnida de rosques que va ficada dins unes altres peces i serveix per a fer moure, estrènyer o eixamplar algun element d'un mecanisme. Metxa 2 1. Part de masteler compresa entre la cofa o la creueta i el tamboret. Final de proa d'un botaló enter a partir del nervi del petifloc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
remenar la xocolata en desfer-la en aigua, llet, etc. Torn horitzontal que hi ha a proa de les naus que serveix per a llevar les àncores. Les manxes del molinet. Peça fixada a la paret amb què s'immobilitzen les tanques o les fulles d'una finestra que obre cap enfora. Acció de fer [...]
