Acció d'embogir o d'embogir-se; l'efecte. [...]

v tr 1 [ceder] alienar. 2 fig alienar, embogir, enfollir. 3 fig [embelesar] embadalir. 4 fig alienar, fer perdre. Su brusquedad le enajena muchas simpatías, la seva brusquedat li aliena moltes simpaties. v pron 5 [desprenderse] desprendre's. 6 [enloquecer] embogir intr. 7 perdre tr. Enajenarse la [...]

v tr 1 [enloquecer] trastornar, embogir. v pron 2 enamorar-se bojament. 3 [volverse loco] xalar-se, guillar-se.  [...]

1 embogir pertorbar trastocar trastornar el cap (o l'enteniment) o simplement trastornar testavirar guillar fer girar el cervell alienar fer perdre el seny (o la raó, o l'enteniment) enfuriar, fer tornar com boig per la ira. esborneiar(Alc.), íd., per una passió. 2 (enfollir-sepron.) tocar-se [...]

xicot em fa perdre el seny. 20 volverse loco tornar-se boig, embogir.  [...]