1.
embogir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enfollir . Quan li porten la contrària s'embogeix d'ira. [...]
|
2.
embogir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
3.
embogir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Esdevenir boig. [...]
|
4.
embogir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Fer tornar boig. [...]
|
5.
embogir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 enloquecer, enajenar, perturbar, trastornar, volver loco. v intr 2 enloquecer, volverse loco. v pron 3 enloquecerse, enloquecer intr, volverse loco. [...]
v tr 1 enloquecer, enajenar, perturbar, trastornar, volver loco. v intr 2 enloquecer, volverse loco. v pron 3 enloquecerse, enloquecer intr, volverse loco. |
6.
embogir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
enfollir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
embogidor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que embogeix o fa embogir. Una música embogidora. [...]
|
8.
embogiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'embogir o d'embogir-se; l'efecte. [...]
|
9.
enloquecer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 [enajenar] alienar, embogir. 2 [volver loco] embogir, enfollir, guillar. 3 fam [chiflar] entusiasmar. v intr 4 embogir, enfollir. 5 agr [árbol] tornar-se improductiu. v pron 6 embogir-se, embogir intr, enfollir-se, enfollir intr. [...]
|
10.
enfollir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr, intr i pron → embogir [...]
|