141.
libido
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
diferents zones erògenes (oral, anal, fàl·lica) però en formalitzar la teoria de la libido, aquesta és compresa com una forma d'energia psíquica que pot investir unes o altres representacions i estructures de la ment. En estudiar el narcisisme, Freud va distingir una libido del jo (o narcisista) i una [...]
|
142.
acudir-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ment passar (a algú una cosa) pel cap passar (alguna cosa) per la barretina Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
143.
idea
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, representació d'una cosa en la ment; idea feta sensible a l'esperit per alguna analogia material. projecte, idea que hom té d'una cosa a fer. designi, íd. intenció, íd. pla, íd. generalitats, idees vagues, poc precises. intuïció, idea intuïda, obtinguda sense recórrer a raonaments. pensament fantasia [...]
f 1 [ment] razón. 2 [veritat] razón. Tinc la raó o no?, ¿tengo o no la razón? 3 [arguments] razón. Tinc raó de queixar-me, tengo razón al quejarme. 4 [motiu] motivo m, razón. Tens tota la raó de no venir, tienes sobrados motivos (o toda la razón) para no venir. Això no és pas una raó per a no rebre'l, eso no es motivo para no recibirle. 5 [seny] razón, juicio m. Edat de raó, edad de la razón. Va perdre la raó, perdió el juicio. 6 mat razón. Raó directa (o inversa) d'una progressió, razón directa (o inversa) de una progresión. 7 pl [baralles] pelea sing, bronca sing, camorra sing. Si dius això, hi haurà raons, si dices eso, habrá pelea. 8 amb més raó perquè (o ja que) con más razón porque (o teniendo en cuenta que), tanto más cuanto que. Amb més raó s'ho mereix perquè ha estat sense ajuda, se lo merece tanto más cuanto que ha sido sin ayuda. 9 amb més raó si con más razón si, tanto más si. 10 amb raó con razón. 11 amb raó o sense con razón o sin ella. 12 armar (o moure, o buscar, o cercar) raons fam armar (o buscar) camorra (o bronca, o pelea). 13 a raó de a razón de. 14 contra tota raó contra toda razón, sin razón (o justificación) alguna. 15 conforme a la raó conforme a (o a la) razón. 16 deixar-se de raons fam dejarse de historias. 17 demanar raó d'algú (o d'alguna cosa) pedir información sobre alguien (o algo). 18 demanar raó d'alguna cosa [explicació] pedir explicaciones de algo. 19 dir raó decir la verdad. 20 donar la raó [a algú] dar la razón. 21 donar raó de dar razón de. No me n'han sabut donar raó, no supieron darme razón de ello. 22 entrar en raó [convèncer-se] entrar en razón. 23 ésser de raó ser razonable. 24 estar a raó (o a raons) hablar, conversar. 25 estar carregat de raó estar cargado de razón, asistirle a uno toda la razón. 26 fer entrar en raó hacer entrar en razón. 27 fer passar amb raons poner (o dar) mil excusas, entretener con dilaciones. Cada cop que li ho demano em fa passar amb raons, cada vez que se lo pido me pone mil excusas. 28 fer perdre la raó hacer perder la razón (o el juicio), volver loco (o tarumba fam). 29 fer posar (o venir) a la raó hacer entrar en razón, meter en razón. 30 no entendre's de (o no escoltar) raons no atender (o avenirse) a razones. 31 no tenir raons amb ningú no discutirse (o pelearse) con nadie. 32 perdre la raó perder la razón (o el juicio). 33 per la mateixa raó que por la misma razón que, por lo mismo que. 34 per raó (o raons) de [per motius] por razón de, por motivos de. 35 per raó (o raons) de [per causa] por razón de, debido a. No hi assistí per raó de l'edat, no asistió debido a su edad. 36 posar-se (o venir) a la raó ponerse en (o en la) razón, venir en razón. 37 prendre's a raons ant [posar-se a conversar] ponerse a charlar. 38 raó foradada (o de peu de banc) fam razón de pie de banco. 39 raó de més per a... razón de más para... 40 raó d'estat razón de Estado. 41 sense raó sin razón, sin motivo. 42 tenir raó tener razón, estar en lo cierto. 43 tenir raons [discutir] tener unas palabras. |
144.
raó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [ment] razón. 2 [veritat] razón. Tinc la raó o no?, ¿tengo o no la razón?3 [arguments] razón. Tinc raó de queixar-me, tengo razón al quejarme. 4 [motiu] motivo m, razón. Tens tota la raó de no venir, tienes sobrados motivos (o toda la razón) para no venir. Això no és pas una raó per a no rebre [...]
|
145.
abstret
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Concentrat interiorment amb una idea que ocupa la ment. absorbit. Estava tan absorbit amb les seves cavil·lacions que no saludava ningú. abismat. Abismat en la contemplació del cel, d'una nit clara. introvertit encantat embadalit enfavat, que sempre està com encantat. somiador enjòlit, en [...]
|
146.
veure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. En girar-me bruscament vaig sorprendre la mirada que es donaven. presenciar. Va haver de presenciar una escena molt penosa. contemplar clissaro filustrar. Que no hi clisses? filaro calar, veure, esp. amb la ment, endevinar les intencions, la manera d'ésser d'algú. Ja l'he calat: és un farsant [...]
|
147.
error
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
negoci. malencert, íd. fallada, íd. aberració desviació il·lusió, error dels sentits o de l'esperit, que fa prendre per realitat l'aparença. Una il·lusió òptica. delusió, error que sofreix la ment. 2 falta. Ant. Encert. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
148.
Documentació administrativa. La convocatòria de reunió. Ordre del dia
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
adreçada oral- ment o per escrit a algun dels òrgans de govern municipal. Els precs formulats en un ple poden ser objecte de debat, però no poden ser sotmesos a votació. Una pregunta és qualsevol intervenció plantejada als òrgans de govern en un ple, per escrit o oral- ment. [...]
|
149.
engany [o engan]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, engany que pateix la ment. il·lusió, engany d'un mateix degut a una falsa aparença. seducció 3 Artifici, paraules, insídia, etc., del qui tracta d'enganyar. enganyifao enganyatall suggestió enganyadora fraudulència martingala impostura maula(f.), artifici per a enganyar algú. mauleria, íd [...]
|
150.
cabeza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
traer a alguien de cabeza fer anar de cul a algú. 126 venir a la cabeza [una cosa] passar pel cap, venir a esment, venir a la ment. 127 volver la cabeza a alguien [negar el saludo] negar (o girar) la cara a algú. 128 volver la cabeza a alguien [abandonar] girar l'esquena (o l'espatlla) a algú. m i f 129 [...]
|