desencaminar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 descaminar, fer perdre el camí a algú, en sentit material. Per contra, desencaminar es diu en sentit moral. malencaminar, encaminar malament algú. desencarrilar(≠ descarrilar) foraviar descarrerar extraviar, fer sortir del camí, esp. del camí de la virtut. torçar (algú) del camí dret Cp [...]

llançar un cavall devers un indret, encaminar-s'hi a cavall. Ant. Descaminar (en sentit propi). Desencaminar (en sentit fig.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]