1.
roure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, que sovint fa boscos tot sol o barrejat amb altres arbres. roure africà Roure de fulles grosses, amb lòbuls aguts, pruïnoses per sota i amb pèls rossencs a les bifurcacions dels nervis, parcialment persistents a l'hivern, que es fa en terrenys àcids de les contrades [...]
|
2.
rebollar 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rebrotar . Rebollar un roure, una alzina. [...]
|
3.
de soca-rel
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Del tot, enterament. Aquell roure, el vent el va arrencar de soca-rel. És català de soca-rel. [...]
|
4.
magenc -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al mes de maig. magenc d'avellaner [o magenc de roure] Tòfona d'hivern. [...]
|
5.
cerrioide
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. roure. [...]
|
6.
pènol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. roure. [...]
|
7.
roureny
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Flota de roure. [...]
|
8.
galer 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roure de fulla petita. [...]
|
9.
reboll
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rebrot 1. Garric. Roure reboll. [...]
|
10.
glaner -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix glans. Roure 1. Alzina 1. Lloc per a tenir-hi les glans. [...]
glaner -a
|