1 cultiu. 2 instrucció, civilització. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

conreu conró cultura. La cultura del cotó. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Cp. cultura, s'aplica més aviat considerant les coses de l'esperit Ant. Incivilització. Estat de natura. Estat salvatge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 renaixença Cp. metempsicosi, palingenèsia, resurrecció, reencarnació 2 (Parlant d'una cultura, d'una llengua, etc.) ressorgiment refloriment rebrotada Cp. renovellament, redreçament Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

manera de pensar esperit cultura intel·ligència(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

hipòcrita, fals. fingidor beguí, simulador de pietat. cursi, el qui simula cultura i en manca visiblement. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

adj. Que té cultura. instruït erudit docte savi refinat(en els costums, en les maneres) il·lustrat Ant. Inculte. Indocte. Ignorant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Cp. esnobisme 2 Mot manllevat a una llengua estrangera. barbarisme. manlleu xenisme, estrangerisme referit a una realitat d'una altra cultura. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 sapiència(lit.) erudició ciència cultura saber(m.) 2 Capteniment assenyat en la vida. seny filosofia. S'ho va prendre amb filosofia. Ant. Insipiència. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 venir al món obrir els ulls a la llum sobrenéixero sobrenàixer, néixer després de la mort del pare. germinar(una planta) sortir(una planta, el pèl, la ploma, una deu d'aigua, un astre, etc.) renéixero renàixer(un sentiment, una cultura, una llengua, etc.) 2 Fig. Començar a ésser. tenir el [...]