FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de custodiar; l'efecte. Tenir en custòdia algú o alguna cosa. La custòdia i el bon govern de la dita vila. Peça d'or, d'argent, etc., en què s'exposa el Santíssim Sagrament a la veneració pública. En els ordes mendicants, agregat d'alguns convents [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coure a foc lent en una olla o cassola tapada per impedir l'evaporació. Carn estofada. Faves estofades. Algú, donar una capa de blanc (a la fusta que ha de daurar). Pintar al tremp damunt d'or brunyit formant relleu. Raspar amb el garfi el color donat sobre l'or (d'un objecte). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda catalana, unitat bàsica de l'or a l'època medieval i de curs a tota la Corona catalanoaragonesa. Moneda d'or i d'argent encunyada a Florència. Unitat monetària de les Antilles Neerlandeses i el Surinam. Unitat monetària dels Països Baixos anterior a l [...]