1.
aterrir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar terror (a algú). Sentir terror. Quan feia tempesta s'aterria i no gosava ni mirar per la finestra. [...]
|
2.
aterrir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
3.
aterrir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 aterrar, aterrorizar. v pron 2 aterrarse, aterrorizarse. [...]
|
4.
aterrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
espantar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
acogotar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [matar] estossinar [a clatellades]. 2 [derribar a uno] aterrar (o derrocar) a clatellades. 3 fig [vencer] dominar, oprimir. 4 fig [intimidar] aterrir, esparverar, estamordir, espaordir. [...]
|
6.
aterrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: apretar] [en el sentido de �causar terror�, es regular] v tr 1 p fr [bajar al suelo] baixar, davallar. 2 p fr [tirar al suelo] aterrar, terrejar, abatre. 3 min [en los terreros] abocar, buidar. 4 p fr [enterrar] enterrar, colgar. 5 [causar terror] aterrir, esfereir. v intr 6 [...]
[Se conjuga como: apretar] [en el sentido de �causar terror�, es regular] v tr 1 p fr [bajar al suelo] baixar, davallar. 2 p fr [tirar al suelo] aterrar, terrejar, abatre. 3 min [en los terreros] abocar, buidar. 4 p fr [enterrar] enterrar, colgar. 5 [causar terror] aterrir, esfereir. v intr 6 mar aterrar, prendre terra. 7 [aterrizar] aterrar, prendre terra. 8 [causar terror] aterrir, esfereir. v pron 9 [estar aterrado] aterrir-se, esfereir-se. |
7.
aterrorizar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 terroritzar, aterrir. v pron 2 aterrir-se, esfereir-se. [...]
|
8.
espantar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 espaventar alarmar aterrir escruixir esporuguir estamordir ferejar. Em fereja d'anar-hi. embasardir esfereir espasmaro espalmar esglaiar esverar esparverar espaterrar, espantar. En la pràctica, però, hom l'usa esp. en el sentit de meravellar, també correcte. astorar espaordir sobresaltar fer [...]
|