Resultats de la cerca frase exacta: 1.556
|
241.
temps de resposta a un pas
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Durada entre l'instant en el qual un valor d'entrada d'un instrument de mesura o d'un sistema de mesura pateix un canvi sobtat entre dos valors constants determinats i l'instant en el qual la indicació corresponent es manté entre dos límits determinats al voltant del seu valor final estacionari. [...]
|
|
242.
correspost -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que rep d'algú un afecte o un comportament equivalents als que li dona. No se sentia correspost per la companya de feina. Rebut en resposta i en un grau i qualitat equivalents, s'aplica a l'afecte donat a algú. L'origen del seu mal és una amistat no corresposta. [...]
|
|
243.
subjecció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'estar subjecte. La subjecció al diví poder. La subjecció a les lleis. Dispositiu que serveix per a fixar, subjectar, una peça o un element. Figura retòrica que consisteix a fer l'orador o l'escriptor una pregunta, donar-li la resposta que suposa que donaria l [...]
deutor -a
|
|
244.
agre 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una acidesa desagradable. Prunes agres. Aquest vi s'ha tornat agre. Un so agre, un crit agre. Que té un grau d'acidesa alt. Una terra agra, un sòl agre. Feridor, desagradable. Geni agre, caràcter agre. Resposta agra. De mal tracte. Aspre² 2 . Un camí agre. Agror. [...]
|
|
245.
hàbil
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
hàbil. Una hàbil intriga. Una resposta hàbil. [...]
|
|
246.
equívoc -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot entendre o interpretar de dues o més maneres diverses. La seva resposta és equívoca. Un mot equívoc, una expressió equívoca. Una experiència equívoca. Sospitós, dubtós, moralment. Una conducta equívoca. Allò que pot ésser [...]
|
|
247.
despit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Irritació que ens causa el desdeny que algú ens mostra, la preferència que mostra a un altre. Causar despit a algú. Sentir despit. Despit amorós. a despit de Sense fer cas de l'oposició de. A despit de la resposta seca que va rebre, hi va insistir. S'obstinava, a [...]
|
|
248.
estrès
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
produeixen a les plantes i als animals com a resposta davant un excés o un defecte d'aigua o d'altres factors ambientals o nutricionals. [...]
|
|
249.
desconcertar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Torbar l'arranjament de les parts (d'un tot). Desbaratar (projectes, mesures preses, etc.). Torbar (algú) desbaratant els seus plans, les mesures preses, els projectes, etc. El nostre atac imprevist desconcertà l'enemic. Fer perdre la seguretat, l'aplom (a algú). La meva resposta el [...]
|
|
250.
ensopegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
resposta correcta! Escaure's. Aquest any Nadal s'ensopega en dilluns. Aquell dia justament, m'ensopegava a passar per allà. [...]
|
deutor -a
1 adj. i m. i f. [LC] [ECT] Que deu, que té un deute o deutes. Els deutors de l'Estat. Un deutor morós.
2 adj. i m. i f. [LC] per ext. Us soc deutor d'una resposta.
3 m. i f. [DR] En una relació jurídica, persona que té l'obligació de fer quelcom, de donar una cosa o de pagar una quantitat.