S'escriuen amb majúscula la inicial del primer mot i la de tots els substantius, adjectius, verbs i adverbis que componen la designació específica d'un premi, una distinció, un concurs o una competició. Per exemple:
el Premi d'Honor delesLletres Catalanes
el Premi Nobel de la Pau
els premis [...]
a resultat el nombre 9.
La resta dona un nombre més petit que 50.
El nombre 288 s'escriu amb tres xifres.
Hi ha moltes expressions de l'àrea deles matemàtiques en què es troba el mot nombre: nombre enter, nombre fraccionari, nombre natural, nombre negatiu, nombre algebraic, nombre decimal [...]
modifica la fruita).
Aquestes oracions de relatiu adjectives poden ser especificatives o explicatives: les especificatives (o restrictives) restringeixen el significat del nom, mentre que les explicatives (o no restrictives) no restringeixen el nom sinó que donen una informació addicional. Per exemple [...]
Un dígraf és un grup de dues lletres que representen un sol so. Per exemple, el grup ll de enllà o el grup rr de carro. A l'hora de separar una paraula a final de ratlla, cal tenir present que hi ha dígrafs que no es poden separar i dígrafs que sí que es poden separar.
Els dígrafs que no se [...]
Davant deles xifres que es diuen amb vocal inicial, 1 i 11, s'apostrofen els articles el i la i la preposició de igual que si estiguessin escrits amb lletres. Per exemple:
l'1 de juliol ('l'u')
l'11 de novembre ('l'onze')
l'11a clàusula del contracte ('l'onzena')
la contractació d'11 jugadors ( [...]
enviar o trametre, i amb expressions com fer arribar. En aquests casos, l'adjectiu annex ha de concordar amb gènere i nombre amb el nom que determina. Per exemple:
Us trametrem annexes les fotocòpies dels certificats corresponents.
Enviarem annexa la còpia de l'escriptura al notari.
Finalment, també es [...]
Els números romans es componen amb set lletres majúscules, que tenen els valors següents:
I = 1
V = 5
X = 10
L = 50
C = 100
D = 500
M = 1.000
Si a la dreta d'una xifra romana se n'escriu una altra d'igual o de menys valor, el valor d'aquesta se suma a l'anterior. No es poden posar més de tres [...]
En les oracions de relatiu substantives en què el relatiu es refereix a persones, es poden utilitzar els pronoms qui o que, precedits o no d'altres elements.
1. Qui
Es pot fer servir el relatiu qui. Per exemple:
Qui digués això mentiria.
Aquest pronom relatiu també pot anar precedit de [...]
a efectes de a l'efecte de als efectes de
La locució a l'efecte de és sinònima de a fi de, amb la finalitat de.
Les formes als efectes de i a efectes de són el plural de a l'efecte de. (En el cas de a efectes de, la pèrdua de l'article és deguda a un procés de lexicalització.)
Per tant, cal [...]
La locució preposicional en ocasió de s'usa per indicar la circumstància que provoca un fet o una acció, o que hi dona lloc. Cal tenir en compte que no és adequat fer servir la preposició amb en aquesta locució. Per exemple:
En ocasió del retorn a les aules, s'han habilitat nous espais per [...]