1.
apariar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fer parella] aparear, emparejar. 2 [fer un adob] arreglar, remendar, componer. [...]
|
2.
desaparellament
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 mar desaparejamiento. 2 [d'una haveria] desaparejamiento. 3 [d'una parella] desparejamiento. 4 [d'un parell] desapareamiento. [...]
|
3.
desaparellar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 mar [una nau] desaparejar. 2 [una haveria] desaparejar. 3 [separar una parella] desparejar. 4 [separar un parell] desaparear, desparejar, descabalar. v pron 5 desparejarse, descabalarse. [...]
|
4.
parell
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 par, parejo -ja. 2 [nombre] par. m 3 par. Un parell de mitjons, un par de calcetines. 4 agr [de bous, muls, etc] pareja f, yunta f. 5 fís [conductors] par. 6 jugar a parells i senars jugar a pares y nones. 7 sense parell sin par, sin igual. f 8 pareja, yunta. Una parella de bous, una [...]
|
5.
banyut
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-uda adj 1 [amb banyes] cornudo -da. adj i m i f 2 fig [enganyat pel cònjuge o parella] cornudo -da. m 3 ict [Blennius tentacularis] babosa f. 4 el banyut fig i fam [el diable] el demonio. [...]
|
6.
coble
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [corretja] correa f. 2 [corda que uneix dos animals] traílla f. 3 [parella d'animals travats] yunta f, traílla f. Un coble de bous, una traílla de bueyes. 4 [de gossos] traílla f, colla f. 5 [de cavalleries] reata f. [...]
|
7.
cornut
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-uda adj 1 [proveït de corns] cornudo -da. adj i m i f 2 [enganyat pel cònjuge o parella] cornudo -da. 3 ésser cornut i pagar el beure fig i fam tras cornudo apaleado, ser el sastre de (o del) Campillo que cosía de balde y ponía el hilo. f 4 ict [peix martell] cornudilla, pez m martillo. [...]
|
8.
rebot
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [d'una pilota, objecte, etc] rebote. 2 med rebote. 3 de rebot [rebotent] de rebote, de rechazo. La pedra em va tocar de rebot, la piedra me tocó de rebote. 4 de rebot [indirectament, de retop] de rebote, de rechazo. La separació de la parella ha afectat els fills i, de rebot, tota la família [...]
|
9.
sort
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 suerte, azar m. Així ho ha volgut la sort, así lo ha querido la suerte. 2 suerte, fortuna. Vaig tenir la sort de trobar-lo, tuve la suerte de hallarlo. 3 suerte, azar m. Escollim parella a la sort, elijamos pareja por (o a la) suerte. 4 [bona sort] suerte. És home de sort, es hombre de suerte [...]
f 1 suerte, azar m. Així ho ha volgut la sort, así lo ha querido la suerte. 2 suerte, fortuna. Vaig tenir la sort de trobar-lo, tuve la suerte de hallarlo. 3 suerte, azar m. Escollim parella a la sort, elijamos pareja por (o a la) suerte. 4 [bona sort] suerte. És home de sort, es hombre de suerte. 5 [mena] suerte, clase, género m. 6 agr [camp] suerte. 7 hist i relig [objectes endevinatoris] suerte. 8 bona sort! ¡buena suerte! 9 encara sort! ¡menos mal! 10 encara sort que menos mal que. 11 fer a la sort echar a suertes (o a suerte). 12 la sort ja està tirada la suerte está echada. 13 per sort por suerte, por dicha. 14 portar sort dar (o dar buena) suerte. 15 sort que menos mal que. 16 temptar la sort probar (o tentar la) suerte. 17 tenir mala sort tener mala suerte. 18 tenir sort (o bona sort) tener suerte (o buena suerte). 19 tirar les sorts echar las suertes. |