Resultats de la cerca frase exacta: 8
|
1.
ruquejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir o fer rucades, bestieses. [...]
|
|
2.
ruquejar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
|
3.
ruquejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr hacer el burro, hacer el ganso. [...]
|
|
4.
gansear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr fam bestiejar, ruquejar. [...]
|
|
5.
bestiejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Fer o dir bestieses. ruquejar gatejar bledejar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
rucada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 asenada burrada ruqueria bestiesa(->) arriada idiotesa baboiada beneiteria totxesa 2 Fer rucades: Ruquejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
7.
ganso
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 8 hacer el ganso bestiejar, ruquejar. 9 hacer el ganso fer riure, fer el plaga, fer el pallasso. [...]
|
|
8.
obrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. murriejar, obrar com un murri. bergantejar, obrar com un bergant. rufianejaro alcavotejar taülejar, obrar com un taül (mal subjecte) bestiejar ruquejar doctorejar, fer el savi. pagesejar, fer el pagès. ximplejar, obrar com un ximple, fer el ximple. morralejar, obrar com un morral, fer grolleries [...]
1 fer. Fer el bé. Si fas així, acabaràs malament. procedir. Procedir amb mètode. Ell no procedeix correctament. comportar-se captenir-se conduir-se produir-se, obrar en públic de tal o tal manera. portar-se (bé, malament, noblement, etc.) fer la farina blana, portar-se bé forçosament. regir-se. Com ens hem de regir, en aquest cas? fer bondat o fer bonda, obrar bé; es diu esp. dels infants. filar (fig.), portar-se bé. viure. Viure com un bon cristià. complir, obrar bé. precipitar-se, obrar precipitadament. descordar-se, obrar sense la deguda contenció. descompassar-se, íd. descompondre's, obrar sense la serenitat o la circumspecció degudes. anar pel camí dret, obrar bé. Ant. Anar fora de camí. tirar al dret (o pel dret), obrar sense consideracions de cap mena. cançonejar, obrar amb indolència, adduint excuses. tifejar, obrar com un tifa. trapellejar, obrar com un trapella. murriejar, obrar com un murri. bergantejar, obrar com un bergant. rufianejar o alcavotejar taülejar, obrar com un taül (mal subjecte) bestiejar ruquejar doctorejar, fer el savi. pagesejar, fer el pagès. ximplejar, obrar com un ximple, fer el ximple. morralejar, obrar com un morral, fer grolleries. beneitejar extravagar, fer coses extravagants. pedantejar, obrar amb pedanteria. fatxendejar pobrejar o pobretejar, fer el pobre, obrar com un pobre, sense ésser-ho. cavallerejar, obrar com un cavaller, noblement, galantment. homenejar, obrar, un noi, com un home gran. donejar, obrar, una nena, com una dona feta. jovenejar o fadrinejar, obrar com un jove o fadrí. masclejar, obrar, una dona, com un home. noiejar, fer coses pròpies d'un noi o d'una noia. criaturejar o al·lotejar, obrar com una criatura. fer tronar i ploure, obrar esbojarradament. fer-ho anar tot en renou, íd. fer-ne de totes, íd., fer coses que hom no hauria de fer. Ant. Deixar d'obrar, de fer, etc. Excusar-se de fer una cosa. 2 Deixar sentir, una cosa, els seus efectes. operar. El medicament ha operat. actuar. Aquest remei no ha actuat. Cp. repercutir: obrar en una cosa ulterior. 3 v. tr. → afaiçonar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 fer. Fer el bé. Si fas així, acabaràs malament.
procedir. Procedir amb mètode. Ell no procedeix correctament.
comportar-se
captenir-se
conduir-se
produir-se, obrar en públic de tal o tal manera.
portar-se (bé, malament, noblement, etc.)
fer la farina blana, portar-se bé forçosament.
regir-se. Com ens hem de regir, en aquest cas?
fer bondat o fer bonda, obrar bé; es diu esp. dels infants.
filar (fig.), portar-se bé.
viure. Viure com un bon cristià.
complir, obrar bé.
precipitar-se, obrar precipitadament.
descordar-se, obrar sense la deguda contenció.
descompassar-se, íd.
descompondre's, obrar sense la serenitat o la circumspecció degudes.
anar pel camí dret, obrar bé. Ant. Anar fora de camí.
tirar al dret (o pel dret), obrar sense consideracions de cap mena.
cançonejar, obrar amb indolència, adduint excuses.
tifejar, obrar com un tifa.
trapellejar, obrar com un trapella.
murriejar, obrar com un murri.
bergantejar, obrar com un bergant.
rufianejar o alcavotejar
taülejar, obrar com un taül (mal subjecte)
bestiejar
ruquejar
doctorejar, fer el savi.
pagesejar, fer el pagès.
ximplejar, obrar com un ximple, fer el ximple.
morralejar, obrar com un morral, fer grolleries.
beneitejar
extravagar, fer coses extravagants.
pedantejar, obrar amb pedanteria.
fatxendejar
pobrejar o pobretejar, fer el pobre, obrar com un pobre, sense ésser-ho.
cavallerejar, obrar com un cavaller, noblement, galantment.
homenejar, obrar, un noi, com un home gran.
donejar, obrar, una nena, com una dona feta.
jovenejar o fadrinejar, obrar com un jove o fadrí.
masclejar, obrar, una dona, com un home.
noiejar, fer coses pròpies d'un noi o d'una noia.
criaturejar o al·lotejar, obrar com una criatura.
fer tronar i ploure, obrar esbojarradament.
fer-ho anar tot en renou, íd.
fer-ne de totes, íd., fer coses que hom no hauria de fer.
Ant. Deixar d'obrar, de fer, etc. Excusar-se de fer una cosa.
2 Deixar sentir, una cosa, els seus efectes.
operar. El medicament ha operat.
actuar. Aquest remei no ha actuat.
Cp. repercutir: obrar en una cosa ulterior.
3 v. tr. → afaiçonar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana