31.
vulva
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cony tall figa. La confricació de la verga en els llavis de la figa (d'una obra del segle XV). flor(poèt.) bacora(Alc.; usat a València.) conill xona parrús genitals. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
32.
roca
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pedra. fiter, roca a flor de terra. codina, roca a flor de terra que fa un clap nu de vegetació. peny, penyao penyal, roca al descobert, aïllada. farallóo niell, roca que sobresurt, al mar, pròxima a la costa. llisar, roca planera i llisa. esquei, clap de roca erosionada, amb solcs. greny [...]
|
33.
descloure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
obrir. badar. Badar els ulls, la boca. desclucar(les parpelles) entrebadar-se(només en la forma pron.), descloure's lleugerament els llavis, les parpelles. espellir(v. intr. o pron.), descloure's una flor. esclatar, íd. esbadellar-se, íd. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
34.
excepció
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 exclusió exempció derogació anomalia. Les anomalies del llenguatge. irregularitat singularitat raritat Cp. el refrany una mosca (o una flor) no fa estiu. 2 A excepció de. excepte excloent. Tots els homes --excloent-ne molt pocs-- tenen sentit moral. exceptuant enfora deo fora de. Fora d'ell [...]
|
35.
joventut
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adolescència(->), la primera joventut. jovença jovenesa jovent. El meu jovent, servint a ell, he despès (Ausiàs March). minyoniao minyonesa els anys verds fadrinesa la primavera de la vida la flor de la vida (o de l'edat) Cp. estiuet: revifalla de jovenesa en una persona madura. Manuel [...]
|
36.
afortunat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
la flor al cul(fam.) Ant. Dissortat. Malastruc. Desafortunat. Desgraciat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
37.
voltants
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de. àmbit, espai circumscrit que volta una casa, etc. No hi havia ni una flor en tot l'àmbit del castell. Cp. proximitat, veïnatge Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
38.
ple
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. pic. Al pic de l'estiu. fort. Al fort del combat. flor. A la flor de la joventut. plena. Avui, al Romea, han fet la plena (o el ple). 4 reunió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
39.
lliri [o llir]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) lliri de santa Cristina, íd. 2 flor de lis, figura imitant tres flors de lliri enllaçades, emblema de la corona de França. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 grejol, lliri blau. assutzena o lliri de sant Antoni, lliri blanc. lliri morat o marcòlic, lliri silvestre que es cria a l'alta muntanya. lliri de maig, lliri convaller o lliri de la Mare de Déu lliri dels blats lliri de sant Joan lliri d'espases assutzena d'arena o lliri de mar (o de platja) lliri de santa Cristina, íd. 2 flor de lis, figura imitant tres flors de lliri enllaçades, emblema de la corona de França. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
40.
fulla
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (d'una planta) pampa(de figuera, plàtan, cep) pàmpol(de cep) fas, fulla de palmera. pètal, fulla d'una flor. fullamo fullareda, gran quantitat de fulles despreses fullaraca(->), fullam sec. Hem cremat la fullaraca. fullatge. 2 (D'una eina o arma) contrafulla, làmina que s'aplica [...]
|