1.
afectar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 afectar. Aquella desgràcia el va afectar molt, aquella desgracia le afectó mucho. 2 [alterar] afectar. La sequera no ha afectat aquesta regió, la sequía no ha afectado a esta región. 3 dr [gravar] afectar. 4 [destinar] destinar. Afectar un edifici a un servei públic, destinar un edificio a [...]
|
2.
colpir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 golpear, pegar. La pedra el colpí al genoll, la piedra le golpeó en la rodilla. 2 [ferir] herir. Van morir colpits per l'espasa, murieron heridos por la espada. 3 [tocar] alcanzar. Colpit pel llamp, alcanzado por el rayo. 4 [afectar] asolar, azotar. La pesta colpí tot el país, la peste [...]
|
3.
interessar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fer participar] interesar. Va voler interessar els seus obrers en aquell negoci, quiso interesar a sus obreros en aquel negocio. 2 [afectar] afectar, atañer, concernir. És una cosa que interessa la seva reputació, es algo que afecta a su reputación. v intr 3 [suscitar interès] interesar [...]
|
4.
afalagar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [adular] halagar. 2 [afectar agradablement] halagar. Un so que afalaga l'orella, un sonido que halaga el oído. 3 fig alimentar, nutrir. Afalagar l'orgull, alimentar el orgullo. [...]
|
5.
concernir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [afectar, referir-se] concernir a. Això concerneix el teu germà, esto concierne a tu hermano. 2 pel que concerneix [referència] en lo que (o por lo que) concierne (o atañe, o se refiere) a, en lo concerniente (o referente) a. Pel que concerneix aquest afer..., en lo que concierne a este [...]
|
6.
recaure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [en una malaltia] recaer. 2 [en un vici, en l'error] recaer, reincidir. Recaigué en els mateixos errors, recayó en los mismos errores. 3 [afectar] recaer. Les culpes recauen sobre tu, las culpas recaen sobre ti. 4 [correspondre] recaer, corresponder, tocar. El premi ha recaigut sobre el [...]
|
7.
ferir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 herir. Ferir algú d'un cop de pedra, herir a alguien de una pedrada. 2 [afectar dolorosament] herir. Un soroll que fereix l'orella, un ruido que hiere el oído. 3 fig [ofendre, agreujar] herir, lacerar, lastimar. Ferir l'honor, herir el honor. 4 pesc [l'ham] atar [el anzuelo por medio de un [...]
|
8.
caure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el norte. 13 [escaure's en tal temps] caer. 14 [afectar] caer, sentar. No sé com els caurà la negativa, no sé como les sentará la negativa. 15 mar [un vaixell] caer. 16 [el vent, el mar] caer, amainar, calmarse pron. 17 fig [sucumbir] caer, morir. 18 fig [en la misèria, en oblit] caer, sumirse pron [...]
1 [pel propi pes] caer, caerse pron. Caure un cos en el buit, caer un cuerpo en el vacío. Ensopegà i caigué, tropezó y cayó (o se cayó). 2 [desprendre's] caer, caerse pron. Caure les fulles d'un arbre, caer las hojas de un árbol. Li han caigut totes les dents, se le han caído todos los dientes. 3 [una cosa sobre algú] caer. 4 [perdre l'equilibri] caer, caerse pron. L'ampolla ha caigut a terra, la botella ha caído al suelo. Ha caigut per les escales, se ha caído por las escaleras. 5 [penjar] caer. Els cabells li queien damunt el front, el pelo le caía sobre la frente. 6 [llançar-se, deixar-se anar] caer, arrojarse pron. Va caure als seus peus, cayó a sus pies. 7 [en un parany, una emboscada] caer. 8 [abaixar-se] caerse pron. Sempre li cauen els pantalons, siempre se le caen los pantalones. 9 [declinar] caer, declinar. Queia la tarda que vam arribar a casa, caía la tarde cuando llegamos a casa. 10 [cessar d'ésser al poder] caer. Va caure el ministre d'afers estrangers, cayó el ministro de asuntos exteriores. 11 [esdevenir fortuïtament] caer, tocar. Els va caure la grossa, les cayó el gordo. 12 [trobar-se en un lloc] caer, estar, quedar. El poble cau cap al nord, el pueblo cae hacia el norte. 13 [escaure's en tal temps] caer. 14 [afectar] caer, sentar. No sé com els caurà la negativa, no sé como les sentará la negativa. 15 mar [un vaixell] caer. 16 [el vent, el mar] caer, amainar, calmarse pron. 17 fig [sucumbir] caer, morir. 18 fig [en la misèria, en oblit] caer, sumirse pron. Caure en l'oblit, caer en el olvido. 19 fig [en temptació] caer. 20 fig [en pecat] caer, incurrir. 21 fig [arribar, sobrevenir] caer. 22 fig [pecar] caer, pecar. 23 aquí caic, aquí m'aixeco aquí caigo, aquí me levanto, cayendo y levantando. 24 caigui qui caigui caiga quien caiga. 25 caure adormit caer (o quedarse) dormido. Tot just allitat va caure adormit, cayó (o se quedó dormido) nada más acostarse. 26 caure a plom [verticalment] caer a plomo. 27 caure bé (o malament) [un vestit, un adorn, etc] caer (o sentar) bien (o mal). 28 caure bé (o malament) [una persona] caer bien (o mal). Tots els veïns em cauen molt bé, todos los vecinos me caen muy bien. 29 caure damunt (o sobre) [un enemic] caer sobre (o encima). 30 caure d'esquena (o de cara) caer (o caerse) de espaldas (o de cara). 31 caure dels núvols (o del cel) fig caer de las nubes (o del cielo). 32 caure en (o caure-hi) [comprendre, endevinar] caer (o caer en la cuenta). Ara no hi caic, ahora no caigo (o no caigo en la cuenta). 33 caure en desús caer en desuso. 34 caure molt avall [en dignitat] caer muy bajo. 35 caure tot bé fam [a algú] darle todo igual, serle todo indiferente. 36 deixar-se caure en un indret [comparèixer-hi] dejarse caer, presentarse en un sitio. 37 estar per caure (o si cau no cau) fig [estar a punt d'esdevenir-se] estar al caer. 38 no tenir on caure mort fig [ésser molt pobre] no tener donde caerse muerto. 39 si cau no cau [a punt de caure] en tanganillas. |