Els signes d'interrogació (?) id'admiració (!) s'empren per marcar l'entonació interrogativa o exclamativa d'una oració, respectivament. S'utilitza l'interrogant en oracions interrogatives directes i l'exclamació en oracions exclamatives i en interjeccions.
La normativa prescriu, amb finalitat [...]
Exemple 1
[Capçalera]
Data: 21 de desembre de 2007
R/n: 236/A2007
R/v: 14/MRF
Afer: Divisió de parcel·la
Destinació: Servei de Planificació
D'acord amb el que disposa l'article 951 de la Llei del sòl, no es poden dividir les parcel·les que el Pla general municipal d'ordenació ha [...]
En català central, en septentrional, en nord-occidental i en gran part del valencià i de l'eivissenc, els grups consonàntics finals formats per n, m i l seguides de t/d, p/b i t/d, respectivament, solen emmudir aquesta última consonant, tant si és en posició final com si va seguida de la marca de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les russulals, robust, de color blanc, barret més o menys enfonsat, amb el marge incurvat, carn compacta i dura, comestible quan és jove, que viu sobretot als boscos de planifolis (Russula delica iR. chloroides). Pebràs lleter. pebràs coent Lleterola de [...]
L'escriptura de les consonants t id pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t id sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
Per poder aplicar correctament les regles d'accentuació, cal saber detectar la síl·laba tònica, és a dir, la síl·laba que rep el cop fort de veu i que coincideix sempre amb la que ha de dur accent, si cal. Un cop s'ha identificat la síl·laba tònica, cal veure si les paraules són agudes, planes o [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Andalusia és andalús -usa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Andalusia són els següents:
Almeria: d'Almeria
Cadis: gadità -ana
Còrdova: cordovès -esa
Granada [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Aragó és aragonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Aragó són els següents:
Osca: d'Osca
Saragossa: saragossà -ana
Terol: de Terol
[...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Extremadura és
extremeny -enya Les formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma d'Extremadura són les següents:
Badajoz: de Badajoz
Càceres: de Càceres
[...]
Resistència als antibiòtics adquirida i codificada per estructures de DNA extracromosòmic anomenades plasmidis R o factors R, els quals es caracteritzen per replicar-se d'una manera autònoma i passar d'un bacteri a un altre per transducció o conjugació. És el que fa que aquest tipus de resistència [...]
Fitxa
6936/2Darrera versió: 12.08.2014
Títol
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma d'Aragó
Resposta
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Aragó és aragonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Aragó són els següents:
Osca: d'Osca Saragossa: saragossà -ana Terol: de Terol
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma d'Aragó
Resposta
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Aragó és aragonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Aragó són els següents:
Osca: d'Osca Saragossa: saragossà -ana Terol: de Terol