Fibres atípiques del miocardi que condueixen l'estímul per a la contracció. Comprèn el si auricular, el node auriculoventricular, el feix de His i les seves ramificacions, i les cèl·lules de Purkinje. [...]
Fàrmac vasodilatador i antiarrítmic de la classe III que redueix l'excitabilitat del miocardi mitjançant el blocatge dels canals de potassi i la consegüent prolongació de la repolarització cel·lular i del període refractari. [...]
Fàrmac antihipertensiu d'acció prolongada del grup de les dihidropiridines que redueix la contractilitat del miocardi i exerceix un efecte vasodilatador arterial perifèric i coronari mitjançant el blocatge selectiu dels canals de calci. [...]
En derivació precordial, la que apareix en el moment que es torna negativa la porció de miocardi subjacent a l'elèctrode toràcic explorador; és la part descendent RS de l'onda ventricular ràpida. [...]
Cadascuna de les fibres que van del sistema específic de conducció distal del node auriculoventricular directament al miocardi ventricular. Formades per teixit específic, permeten l'excitació precoç de la base del septe ventricular. [...]
Miocardiopatia en què el procés patològic afecta només el miocardi i cap altra estructura cardíaca, en què la causa és desconeguda i no un aspecte d'una malaltia que afecta d'altres òrgans. [...]
Compost químic que, segons T. Lewis, es formaria en els músculs isquèmics de l'esquelet i del miocardi i seria el responsable del dolor de la claudicació intermitent i de l'angina de pit. [...]
Arrítmia cardíaca caracteritzada per contraccions fines i ràpides, descoordinades i dessincronitzades, del miocardi ventricular, sense activitat mecànica eficaç, que condueix a l'aturada cardíaca secundària. La major part de les vegades és irreversible i mortal. [...]
Acumulació de greix entre les cèl·lules d'un òrgan, generalment el fetge i el miocardi. S'observa especialment en diabètics, addisonians, anèmics i en malalts afectats d'infeccions de llarga durada (tuberculosi, sèpsies lentes). [...]
En electrocardiografia, formació d'un sol complex quan l'estimulació del miocardi es produeix des de dos focus diferents però disparats quasi simultàniament. La morfologia del complex és una combinació de les característiques d'ambdós impulsos. [...]