també es pot fer servir l'expressió m'encanta. Per exemple:
M'he comprat una gavardina molt guapa.
Ha après a fer uns ninots de ganxet molt bufons!
Els veïns del poble han organitzat un mercat de segona mà, m'encanta!
'Persona que tot ho fa per presumpció, per fer-se veure': fanfarró, fatxenda [...]
faxos
La paraula fax no és invariable: té una forma singular i una forma plural.
El singular d'aquest mot és fax; en canvi, el plural es forma afegint-hi la terminació -os. Per exemple:
He estat fora tres dies i m'he trobat la taula plena de faxos.
[...]
Per designar el lloc on s'ha de trametre alguna cosa, on algú ha d'anar o bé el fi al qual alguna cosa és destinada es poden fer servir les formes destí o destinació, totes dues com a sinònimes. Per exemple:
La destinació / el destí d'aquest tren és Manresa.
M'he assabentat que us traslladen d [...]
La preposició com a pot tenir una funció pròxima a la d'un quantificador o un modificador. Per exemple:
Feia com a calor. ('prou, força', 'més aviat')
N'hi havia com a mig litre. ('aproximadament')
Estic com a marejat. ('tirant a')
M'he com a espantat. ('gairebé')
En registres informals, també [...]
El verb derivat de valor i que significa 'tornar a valorar, a reconèixer el valor' és revalorar, i no revaloritzar. Per exemple:
Hem de revalorar el preu dels pisos.
Si no revaloren la qualitat del nostre servei ja podem plegar.
Han revalorat tantes vegades la nostra oferta que ja no m'interessa [...]
exemple:
Abans de collir-les, val més que esperem que les cireres siguin més madures. (ús transitiu)
M'espero al dia 4 per presentar la sol·licitud. (ús intransitiu pronominal)
Espera't fins que vingui per comentar-li aquesta qüestió. (ús intransitiu pronominal)
En conseqüència, no és recomanable l'ús [...]
La forma femenina de metge és metgessa o metge. Per exemple:
La metgessa de capçalera m'ha encarregat una anàlisi de sang.
Una dona va agredir dues metgesses del CAP del barri.
Han acomiadat una metge del centre per negligència mèdica.
Les dues metges se'n van al Nepal per oferir ajuda [...]
El substantiu subratllat, a més de designar l'acció de subratllar, fa referència a la marca que s'aplica a una part d'un text per destacar-la. Per exemple:
El meu subratllat és de color groc i el d'en Jordi és verd.
El subratllat m'ajuda a distingir les parts que he d'estudiar.
[...]
part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si [...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.
formada amb la preposició amb davant d'un substantiu. Per exemple:
No m'atreveixo a fer el recompte (i no No m'atreveixo amb el recompte).
A banda del verb atrevir-se, cal no oblidar altres verbs sinònims que són ben vius en català, com ara gosar o veure's amb cor. Per exemple:
Es va espantar tant que [...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.