Resultats de la cerca frase exacta: 8
|
1.
divorciar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar pel divorci. El jutge els ha divorciat. Li poden retreure el fet d'haver-se divorciat de l'Antònia. S'han divorciat després de vuit anys de matrimoni. Rompre el lligam que uneix (una persona o una cosa) a alguna cosa. L'art, no el podem divorciar de la vida. Divorciar el poble de [...]
divorciar
|
|
2.
divorciar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com canviar.
[...]
|
|
3.
divorciar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 divorciar. v pron 2 divorciar-se. Se han divorciado después de ocho años de matrimonio, s'han divorciat després de vuit anys de matrimoni. [...]
|
|
4.
divorciar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 divorciar. v pron 2 divorciarse. 3 fig divorciarse, separarse, romper intr. Es divorcià del partit, se divorció de (o rompió con el) partido. [...]
|
|
5.
divorciar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dissoldre el matrimoni descasar desmaridar-se(només pron.), separar-se del marit. Cp. anul·lar (o invalidar) el matrimoni, separar-se, repudiar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
descasar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [divorciar] descasar, divorciar. 2 gràf descasar. [...]
|
|
7.
descasar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [anular un matrimonio] descasar, divorciar. 2 [dos cosas] desaparionar, desaparellar. 3 gràf descasar. v pron 4 [divorciarse] descasar-se, divorciar-se. [...]
|
|
8.
separar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 apartar. Aparta els llibres alemanys de tots els altres. allunyar. Allunyar-se d'un fals amic. departir. No sap departir el ver del fals. desmesclar espaiar. Espaiar les lletres d'un mot. interlinear, separar les ratlles. divorciar, en sentit propi i fig. Els estudis històrics el divorciaren [...]
|
divorciar
1 1 v. tr. [LC] [DR] Separar pel divorci. El jutge els ha divorciat.
1 2 intr. pron. [LC] [DR] Li poden retreure el fet d'haver-se divorciat de l'Antònia. S'han divorciat després de vuit anys de matrimoni.
2 tr. [LC] Rompre el lligam que uneix (una persona o una cosa) a alguna cosa. L'art, no el podem divorciar de la vida. Divorciar el poble de la seva història.