Resultats de la cerca frase exacta: 420
|
81.
fulminant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fulmina. En med., que ve sobtadament i amb una gran violència. Un atac fulminant de gota. D'efecte ràpid o instantani. Una resposta fulminant. Que esclata per percussió. Petit recipient o beina cilíndrica de llautó o d'alumini ple d'una mixtura d'explosiu indicador molt [...]
|
|
82.
celebrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acomplir (un acte sotmès a un ritual, a unes normes). Celebrarem el funeral la setmana que ve. Els funerals se celebraran a la catedral. El judici se celebrà a porta tancada. Ahir se celebrà l'acte d'obertura del Parlament. celebrar missa Dir la missa. Acomplir (una reunió, [...]
|
|
83.
nou 3 nova
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'esdevingui. Que encara no ha servit o ha servit poc. He comprat vestits nous i he llençat els vells. Escriu amb una ploma nova. de nou en nou Essent completament nou. nou de trinca Flamant. Posterior a un altre que ve a reemplaçar o al qual ve a afegir-se, no el mateix. L'alcalde nou. Ja [...]
nou3 nova
|
|
84.
arrambar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arramba't que ve un camió. Acostar-se a algú fins a tocar-lo. Un grup de joves es van arrambar als jugadors. arrambar amb alguna cosa Prendre-la. [...]
|
|
85.
tardà -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tarda a fer quelcom. En Ferran, sempre és dels tardans: no l'espereu fins a les quatre. Que ve o madura tard. És més bona la fruita primerenca que la tardana. Que s'esdevé després del temps oportú. Una decisió tardana. Un penediment tardà. Relatiu o [...]
|
|
86.
visitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer una visita (a algú o a alguna cosa). Em ve a visitar sovint. He estat a visitar el meu oncle, que ha arribat d'Amèrica. El metge ha d'anar a visitar un malalt greu. Visitar els monuments d'una ciutat. visitar les esglésies Anar-hi com a acte de devoció. Fer visitar per [...]
|
|
87.
concurrent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve a trobar-se en un punt amb altres. Forces concurrents. Línies concurrents. Persona que concorre en un lloc, assistent. Finit l'acte, els concurrents s'aixecaren. Que coopera amb altres a un mateix efecte. Causa concurrent. Persona que pretén amb altres una mateixa cosa. Els [...]
|
|
88.
febre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Elevació de la temperatura del cos que manifesta la reacció de l'organisme a algun procés patològic. Tenir febre. Abaixar un remei la febre. Ara li ve la febre. Un accés de febre. Febres intermitents, remitents, contínues. febre aguda Febre greu. febre anticipant [...]
|
|
89.
cada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
què passa o es fa alguna cosa. Ve cada dia. Aquesta revista surt cada vuit dies. Cada any es fa una revisió. cada un Cadascun 1. cada u Cadascú. tots i cada un V. tot³. [...]
|
|
90.
ordinari -ària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Individu que va i ve regularment d'una localitat a una altra, i fa les comissions que li encomanen. Menstruació. Antic llibre litúrgic orientador en la manera de celebrar la missa i l'ofici. d'ordinari Segons l'ordre acostumat. Mancat de distinció. Gent ordinària. D [...]
|
nou3 nova
1 1 adj. [LC] Originat o ocorregut fa poc, aparegut de poc, que apareix per primera vegada. Una moda nova. Un règim nou. Introduir mots nous en una llengua. Els barris nous d'una ciutat.
1 2 [LC] de nou loc. adv. Recentment. Pintat de nou.
1 3 [LC] venir de nou una cosa Sobrevenir inesperadament, sorprendre granment que s'esdevingui.
2 1 adj. [LC] Que encara no ha servit o ha servit poc. He comprat vestits nous i he llençat els vells. Escriu amb una ploma nova.
2 2 [LC] de nou en nou loc. adv. Essent completament nou.
2 3 [LC] nou de trinca Flamant.
3 1 adj. [LC] Posterior a un altre que ve a reemplaçar o al qual ve a afegir-se, no el mateix. L'alcalde nou. Ja hem fet un nou prosèlit. El nou príncep. Començar una nova vida. Any nou, vida nova. El Nou Testament. El Nou Món, el Nou Continent.
3 2 [LC] de cap i de nou V. cap¹.
3 3 [LC] de nou [o de bell nou] loc. adv. Per segona vegada, una altra vegada. Cantar de nou una cançó. S'haurà de tornar a escriure de bell nou.