FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició d'inflat. Distensió deguda a un inflament. Se m'ha abaixat una mica la inflor de la cama. La inflor insuportable del seu estil. La inflor del seu orgull. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un assegurador, prendre totalment o en part a càrrec seu (un risc cobert per un altre assegurador), sense alterar l'assegurança inicial convinguda entre aquest i el seu assegurat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que assessora. Persona que pel seu coneixement especial d'un assumpte o d'una matèria és encarregada de donar consell, d'il·lustrar, d'assistir a altri en una tasca, una empresa o una decisió. Lletrat a qui, pel seu càrrec, pertany d'il·lustrar, amb el seu dictamen, el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transportar (la seu, el domicili, etc.) d'un lloc a un altre. Transferí la seu papal a Avinyó. Fer passar (quelcom) a la propietat d'altri. Transferir un títol de renda. Transferir una quantitat per banc. Destinar (una quantitat d'un pressupost) a un altre objecte que aquell a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre sobre si mateix, a compte seu, (un honor, un càrrec, una obligació, una responsabilitat). Va assumir les conseqüències de la seva dimissió. Ha assumit la presidència de la nació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desar, guardar, (alguna cosa) en un estoig. Van estotjar les relíquies del sant. Tenir guardat (quelcom) dins seu. Aquella arca estotja precioses relíquies. El seu pit estotja els més nobles sentiments. [...]
