1.
desbrocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esbrocar. [...]
|
2.
desbrocar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com trencar.
[...]
|
3.
desbrocar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [esbrocar] desportillar, desbocar. [...]
|
4.
desbrocar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esbrocar esbroquellar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
desboquillar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr esbrocar, desbrocar. [...]
|
6.
desbocar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [romper la abertura] esbrocar, desbrocar, esbroquellar. Desbocar una vasija, esbrocar un atuell. v intr 2 p fr [un río, calle, camino, etc] desembocar. El Ebro desboca en el Mediterráneo, l'Ebre desemboca a la Mediterrània. v pron 3 [caballo] desbocar-se. 4 fig [descomponerse] desbocar-se. [...]
|
7.
esbrocar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desbrocar estotar, trencar el broc gros. esbroquellar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
trencar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pedrada. esquerdar(->) esbotzar(->), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella. esclafar(->) esclofollar. Esclofollar ametlles. camatrencar, trencar les cames d'un animal. escuixaro escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes. desbrocar(->), trencar el broc. esberlar(->), trencar en [...]
1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar (→) esbocinar (→) esmicolar (→) esdernegar o fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellar o descantellar, trencar cantells d'una cosa. esvorellar, trencar la vora (d'un objecte). escantonar, íd. esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar. esvorancar o esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc. badar (tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una pedrada. esquerdar (→) esbotzar (→), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella. esclafar (→) esclofollar. Esclofollar ametlles. camatrencar, trencar les cames d'un animal. escuixar o escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes. desbrocar (→), trencar el broc. esberlar (→), trencar en el sentit de les fibres. Esberlar llenya. esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc. espuntar o despuntar, trencar la punta d'una cosa. fer peces (una cosa) Cp. consentir una cosa 2 Trencar la terra: → rompre. 3 (trencar-se pron.) rompre (intr.). Les ones rompien contra les roques. escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra. colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat. esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda. rebentar (intr.) esclatar. Tant inflaren el bot, que esclatà. 4 herniar-se 5 v. intr. → girar (intr.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |