1.
xiular [o siular]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. brillar, fer xiulets amb el brill (per caçar ocells). brunziro brumir, produir una espècie de xiulet el moviment ràpid d'un cos dins l'aire. Les bales brunzien a l'entorn nostre. 2 v. tr. cantar, cridar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
aclamar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ovacionar victorejar Cp. aplaudir Ant. Xiular. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
xiulet [o siulet]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 so. brunzito brunzidera 2 Instrument per a xiular. pífol brillo brillador, xiulet que serveix com a reclam d'ocells. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
aplaudir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 picar de mans batre de mans fer ballmanetes (o mamballetes), picar de mans, en llenguatge infantil. Cp. aclamar Ant. Xiular. Picar de peus. 2 Fig. aprovar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
cantar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
taral·larejar, cantar sense dir les paraules del text, sinó dient ta-la-la o síl·labes semblants. entonar, començar a cantar. De cop va entonar "La santa espina" i tothom el seguí. També, cantar sense desafinar. Qui no té orella no pot entonar. xiular, cantar amb xiulets. Aquest sap xiular una munió de [...]
|
6.
cridar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
morts o els dimonis a comparèixer. citar(->) invitar a venir(o a anar) xiular, cridar algú amb un xiulet. apellar, cridar un animal. Apella el gos. clamar, cridar l'aviram. reclamar, cridar un ocell. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
fer soroll (soroll 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
detonar brogir remorejar fressejar renouejar, fer renou o enrenou. espetegar petar petarrellejar retrunyir, retronaro retentir(com un tro que ressona) brunziro xiular. Se sentien brunzir les bales. brumir, fer, el vent, una remor sorda; també, brunzir. bufegar(el vent) barbullir(el mar agitat [...]
detonar brogir remorejar fressejar renouejar, fer renou o enrenou. espetegar petar petarrellejar retrunyir, retronar o retentir (com un tro que ressona) brunzir o xiular. Se sentien brunzir les bales. brumir, fer, el vent, una remor sorda; també, brunzir. bufegar (el vent) barbullir (el mar agitat) braolar, bramular o bruelar. La tempesta bramulava. bramar (la tempesta, la mar avalotada) carinar, cruixir fortament. clapotejar (una massa líquida agitada) cruixir (la seda, una pinya madura, les dents) escarritxar, cruixir, les dents. esvalotar (→), fer soroll, les persones. tabolejar o tabalejar, íd. gatzarejar, íd. grinyolar (una fusta o un ferro rovellat o sense greixar) grunyir, deixar-se sentir un soroll llunyà apagat. murmurar, murmurejar, mormolar o mormolejar, fer sentir una fressa suau l'aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, una multitud que conversa o que resa. roncar (el tro, la mar agitada, etc.) remuguejar (com de dues persones que parlen remugant) rondinar o rondinejar. Els pins rondinaven suaument a l'hora de la marinada. ruflar, fer un soroll semblant al de l'aire quan surt violentament pel nas, especialment quan està mig tapat. xerricar, com les rodes no greixades d'un carro. carrisquejar, íd. xiriguejar, íd. xiuxiuar o xiuxiuejar, fer, certes coses, una remor sorda i tenuíssima. xauxinar o xauxinejar (com una vianda que es fregeix lentament) tamborinar o tamborinejar, fer un soroll com de tamborí. La pluja tamborinava sobre els vidres. sospirar (fig.). L'oreig sospirava dolçament a la fageda. singlotar, fer soroll un líquid que es mou i bat les parets del recipient. fregir (intr.), fer soroll l'aigua del mar en passar entre roques llepant-les. crepitar, com la llenya quan espetega suaument. garranyigar. La corriola garranyiga molt: hi manca una gota d'oli. fer (o moure, o armar) xivarri (o escàndol, o bullícia) escandalitzar (fam.) Cp. sonar o ressonar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |