Resultats de la cerca frase exacta: 42

21. boneter 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust o arbret del gènere Evonymus, de la família de les celastràcies, de fulles oposades i fruit en càpsula dehiscent per quatre o cinc valves i granes amb una coberta carnosa de color carabassa o vermellós. Boneter caducifoli de branques verdes, fulles amplament [...]
22. melca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les gramínies, robusta, de fulles amplament linears i gran inflorescència paniculiforme terminal, cultivada antigament a l'Àsia i a l'Àfrica, i actualment a tots els països càlids, com a farratgera i per a l'alimentació humana (Sorghum [...]
23. pedrosa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les crucíferes, herbàcia o una mica llenyosa, de fulles oblongues, enteres i coriàcies, de flors rosades o violàcies en raïm i fruit en silícula amplament alada, que es fa a la muntanya calcària, entre el pedruscall o a les roques [...]
24. pinassa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pi d'escorça grisenca i capçada amplament cònica, amb les fulles força llargues i gruixudes, de dues en dues, i les pinyes més aviat petites, d'un bru clar i gairebé simètriques, que fa boscos a la part inferior de l'estatge montà i sobretot a les contrades [...]
25. fustet 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de les anacardiàcies, de fulles glauques amplament ovades, flors groguenques en panícula i infructescències que esdevenen totes plomoses, propi dels costers secs, sovint rocosos, d'una gran part de l'Europa meridional, de vegades cultivat com a ornamental, la fusta del qual ha estat [...]
26. narcís
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ornamental. narcís de tardor Herba de la família de les amaril·lidàcies, bulbosa, de fulles totes basals, amplament linears, i de flors tardorals regulars, d'un groc viu, sense corona, que es fa espontàniament en alguns països mediterranis i es cultiva com a ornamental [...]
27. salsufragi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
escletxes, antigament emprada com a medicinal (Silene saxifraga). Herba de la família de les umbel·líferes, alta, de fulles compostes, amplament triangulars i amb els folíols oblongs i dentats, flors blanques o rosades en gran umbel·la i fruit amb dues amples ales, pròpia [...]
28. panís
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les gramínies, de tija ferma, fulles amplament linears i inflorescència en panícula espiciforme, sovint lobada i arquejada, d'origen paleotropical i de vegades cultivada com a farratge i com a menjar d'ocells (Setaria italica). panís negre Planta [...]
29. pèsol
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
meridional i de Sicília, plantada com a ornamental (Lathyrus odoratus). pèsol silvestre Herba de la família de les papilionàcies, enfiladissa i robusta, de tija i pecíols amplament alats, fulles amb un parell de folíols, terminades en circell, i flors grosses i vistoses, de [...]
30. mòllera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
família dels gàdids, del gènere Phycis, amb dues aletes dorsals i una d'anal i les aletes ventrals filamentoses. mòllera pigada [o mòllera bròtola] Peix de la família dels gàdids, amb les aletes ventrals que sobrepassen amplament l'origen de l'aleta anal (Phycis [...]
Pàgines  3 / 5 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>