Resultats de la cerca frase exacta: 17

Diccionari de la llengua catalana
1. imant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral que té la propietat d'atreure el ferro. Material, generalment ferro o acer, que ha adquirit artificialment la propietat d'atreure el ferro. [...]
2. caramida
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imant. [...]
3. magnet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imant. [...]
4. magnètic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'imant. Que posseeix les propietats d'un imant. Agulla magnètica. Atracció magnètica. Relatiu o pertanyent al magnetisme. Meridià magnètic. Camp magnètic. Relatiu o pertanyent al magnetisme animal. Son magnètic. Que exerceix una [...]
5. paramagnetisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat de certes substàncies que posseeixen una susceptibilitat magnètica positiva, de manera que poden ésser atretes per un imant. [...]
6. magnetitzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir en un imant. Magnetitzar el ferro, l'acer. Sotmetre a la influència del magnetisme animal. Exercir (sobre algú) una atracció irresistible. [...]
7. electroimant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispositiu constituït per una bobina i un nucli de ferro o d'acer que actua com a imant quan el corrent elèctric passa per la bobina. [...]
8. atreure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer venir (quelcom) devers si mateix. L'imant atreu el ferro. Les electricitats de nom contrari s'atreuen. Els cossos s'atreuen en raó inversa del quadrat de les distàncies. La seva bondat atreu a tothom. Atreure's l'animadversió de la gent.  [...]
9. diamagnetisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estudi dels fenòmens diamagnètics i de les propietats dels cossos diamagnètics. Propietat de certes substàncies que posseeixen una susceptibilitat magnètica negativa, de manera que són repel·lides per un imant o tendeixen a prendre una posició perpendicular a [...]
10. armadura
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fusta o de ferro que suporta la coberta d'un edifici. Conjunt de barres de ferro que formen l'esquelet, resistent a l'extensió, d'una peça de formigó armat i que resten submergides dins la massa de formigó. armadura d'un imant Peça metàl·lica mòbil d'una [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>