El verb dubtar, quan s'utilitza intransitivament en el sentit d''estar en dubte' o 'desconfiar', pot regir la preposició de. Per exemple:
És molt indecís; sempre dubta de tot.
Des d'aquell incident, dubta de mi.
També pot regir les preposicions sobre o entre,
que li atorguen diferents matisos [...]
En català es poden fer servir les locucions pel que fa a, respecte a, quant a, a propòsit de, entre altres, per acotar el tema sobre el qual es parla. Per exemple:
Tinc la consciència tranquil·la pel que fa a aquest punt.
A propòsit d'aquesta qüestió, no hi farem cap observació.
Pel que fa a mi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
oblidar-ho. En qui penses? En què penses? Mai no penses en mi. Ja has pensat en les claus? No les has pas deixades a casa? No he pensat a fer-ho. No he pensat a dir-li-ho: se me n'ha anat de la memòria. ni pensar-hi! [o ni pensar-ho!] Expressió per a negar enèrgicament una cosa. Dius [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
família, etc. fer honor a un dinar Menjar-ne en abundància. tinc l'honor [o és per a mi un honor] de fer tal o tal cosa Fórmules corteses de dir faig tal o tal cosa. Cerimònia en senyal de consideració, de respecte. Retre a algú honors militars. honors fúnebres Ofici [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nota inicial que determina la distribució dels tons i dels semitons. El to de do, el to de mi menor. Una trompa en to de fa. Grau d'intensitat, de vivesa, d'un color. Tons clars. Atribut de la sensació visual que permet de classificar un color com a vermell, verd, groc, etc. En med., estat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cansat, que no em puc tenir. Fer tenir dret un pal. tenir a Considerar com a. Jo tinc a honor de rebre'l a casa. tenir algú o alguna cosa per Jutjar 2 2. Jo ho tinc per bo. Jo el tinc per boig. tenir per a si un fet Tenir com a opinió particular. Jo tinc per a mi que és boig [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la relació entre el significant, el significat i el referent. Acció de canviar una cosa que hom dona per una altra que hom rep. Hem fet un canvi amb en Joan: jo li he donat el meu gos i ell a mi la seva escopeta. Hi has guanyat, amb el canvi! Perdre en el canvi. Fer canvi de llibres. Fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mes de maig. El dia d'avui. El nom de Joan. El títol de duc. La designació d'una persona darrere el nom que expressa l'espècie a la qual s'atribueix. El ruc d'en Pere s'ho ha cregut. Quin dimoni d'home! Anàlogament, darrere un adjectiu: La desgraciada de la Maria. Pobre de mi! Ai d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per aquí, per allà. No passeu per sobre: passeu per sota. Passar-li, a algú, una idea pel cap. La nova es va escampar per la ciutat. L'acord o la relació amb alguna cosa o persona. És alt per l'edat que té. Per mi, ja te'n pots anar. El temps al llarg del qual, durant el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tocat diferents punts de moral. Aquesta qüestió, no l'han tocada. Parlar, actuar, (sobre algú o alguna cosa) de manera que pugui desplaure o noure. De mi ja podeu dir el que vulgueu, però no em toqueu el pare! Treure del seu lloc. He deixat les claus sobre la taula, i ja no hi [...]