Els adjectius pròxim, pròxima i proper, propera són sinònims i indiquen localització espacial i temporal ('el primer a presentar-se en l'espai, en el temps o en l'ordre lògic'). Poden aparèixer anteposats o posposats al nom que acompanyen, tot i que és més habitual que se situïn davant del nom [...]
els seus estalvis han augmentat d'un 15 %.
Va invertir en borsa i els seus estalvis han augmentat un 15 %.
Es preveu que el PIB disminuirà en un 1,3 % el proper semestre.
Es preveu que el PIB disminuirà d'un 1,3 % el proper semestre.
Es preveu que el PIB disminuirà un 1,3 % el proper semestre [...]
En català, hi ha diverses expressions que es poden fer servir amb un valor d'alleujament, per indicar que el mal que s'ha patit és menor del que podia haver estat, o amb un significat proper al de afortunadament, com ara encara bo!, encara sort!, i encara!, i encara gràcies!, i encara rai!, etc [...]
la forma lleva per referir-se a una barra que serveix d'alçaprem.
Un sistema de tancament molt proper a la lleva és la barralleva, anomenada també falleba (o falleva). Es tracta d'una barra de ferro situada verticalment en la cara interior d'una porta, balcó o finestra i que es pot fer girar amb una [...]
En general, els complements introduïts amb un article indefinit porten el possessiu després del nom (postnominals). Per exemple:
un amic meu
un llibre seu
una carmanyola teva
Quan el nom del sintagma nominal és un terme de parentiu amb un lligam proper (de veïnatge, d'amistat, professional...), [...]
Davant d'una oració d'infinitiu, la preposició en té els valors següents:
Valor temporal
La preposició en s'usa davant d'un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l'adverbi quan. Per exemple:
En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al [...]
De vegades, s'usa una construcció formada per un infinitiu (com ara dir, remarcar, assenyalar, indicar, afegir, recordar o destacar), amb un valor proper a la necessitat o l'obligació, en què aquest infinitiu no depèn de cap verb amb forma finita i va seguit d'una subordinada introduïda per que o [...]
injustícia (atribut).
Ara bé, amb funció de subjecte, la preposició de no és possible amb verbs de necessitat com caldre i valer més (Cal anar-hi, Val més que callis), però és opcional amb altres verbs amb un significat proper, com tocar, convèncer, bastar o anar bé. Per exemple: Ara li toca (de) triar a [...]
bé (la causa és perquè no es trobava bé).
Tancat per vacances (la causa és per vacances).
Et dono les gràcies per haver-me guardat lloc (la causa és per haver-me guardat lloc).
2. La finalitat és l'objectiu que té una cosa o amb què es fa una cosa. Un valor proper al de finalitat és el de destinació [...]
DEL SERVEI DE GESTIÓ ECONÒMICA
Exemple 2
[Capçalera]
Sr. Anselm Conca
C/ Major, 17
08008 BARCELONA
Senyor,
Us convoco a la reunió ordinària de la Comissió d'Estudis i Projectes, que tindrà lloc el proper dia 12 de setembre, a les 12 del migdia, a la sala de reunions de [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.